«És una torre de Babel basada en el respecte»

A Arturo Rosero, que dirigeix des de dalt d'un esglaó les tasques d'una de les brigades de neteja del bloc (tot homes), mai, en tot aquest temps,

se li ha passat pel cap tornar al seu Equador natal. Va venir a Espanya fa 14 anys i fins fa només tres anys, quan

va perdre la feina, les coses li havien anat «vent en popa», explica. «Vaig treballar molt durament i en molts oficis, però va ser perdre la feina i perdre-ho tot», lamenta aquest satisfet pare de

dos xavals, un noi i una noia, de 23 i 18 anys, que, «a pesar que ho han tingut molt difícil en aquests últims temps segueixen endavant amb els seus estudis».

Notícies relacionades

«En aquesta comuna, les veïnes són nétes»

«Aquí, la porta de casa sempre està oberta»

Malgrat tot, més que de fets, del que vol parlar Arturo és de sentiments. Primer, de la frustració, de la impotència i de la profunda sensació de culpabilitat que va sentir quan va perdre casa seva, per la qual va arribar a pagar una hipoteca de 1.470 euros mensuals. Després, de la ràbia, de l'orgull ferit, quan es va adonar que els bancs li havien pres el pèl. «M'havien estafat, directament, sense matisos», explica, després de recordar com va ser de complicada la seva vida familiar durant aquell temps.

I finalment, de la solidaritat, de la tolerància i «del respecte pels altres amb què es viu en aquesta torre de Babel». Després d'aquest periple, Arturo, amb l'autoestima recuperada, ara és l'ànima activista del bloc.