«En aquesta comuna, les veïnes són nétes»

És de Salamanca, però abans de recalar al número 109 del carrer de Sant Ferran de Sabadell, la vida havia portat María Custodia Ramírez per mig Espanya. «Vaig estar anys donant voltes. Vaig treballar de naranjera a Oriola, de cuinera a diversos pobles de Catalunya..., però quan la meva filla es va instal·lar aquí, vaig venir amb ella». Amb els 600 euros de pensió de viudetat que cobra mensualment María Custodia viuen ella, la seva filla i el seu gendre. «Ell no pot treballar perquè té un càncer dolentíssim i ella, que netejava cases, va tenir un accident i està esperant que l'avisin per operar-la», prossegueix la dona.

Notícies relacionades

«Aquí, la porta de casa sempre està oberta»

«És una torre de Babel basada en el respecte»

Als seus 81 anys («encara que si vol, posi que ja en tinc 82, perquè els compleixo el 27 de setembre», diu), és l'àvia del bloc. «Això és com una comuna, on les meves veïnes són més que veïnes, són com les meves nétes», afirma la jovial dona, mentre fuma un cigarret.

Al menjador d'una de les vivendes de la planta baixa, convertit en sala de reunions, cafeteria, punt d'informació i local multiusos, María Custodia i un grup de veïnes es beuen el cafè amb llet de mig matí. És l'estona d'esbarjo dins de l'horari de tasques col·lectives de l'edifici. ¿I quina és la seva tasca? «Ella no en té cap assignada. N'hi ha prou que ens vingui a veures i ens alegri el dia amb les seves històries», respon Mari, asseguda al seu costat.