El cas de l'immoble 109

La greu crisi que vivim contribueix que siguem especialment sensibles davant situacions com la de l'immoble del carrer de Sant Ferran 109, de Sabadell. Ni més ni menys que 40 famílies que van ocupar il·legalment l'immoble buit es beneficiaran, segons sembla, d'un lloguer social que els facilitarà l'Agència Catalana de l'Habitatge. Ara bé, si, superant les nostres emocions, ens plantegem si és una bona decisió des del punt de vista de l'interès públic, em temo que no hi ha gaires raons per a l'optimisme.

El cas de l'immoble 109, juntament amb altres de semblants, mostra clarament alguns dels mals que patim i que, sumats a altres factors, dificulten la millora de la nostra economia. En efecte, ens trobem amb:

1. Alguns ciutadans -no sabem si tots els que ocupen l'immoble- que pateixen les conseqüències d'una situació de sobreendeutament davant de la qual el nostre país és l'únic de la Unió Europea que continua sense tenir d'una legislació específica. Sense oblidar les responsabilitats dels deutors, aquestes situacions van ser facilitades per una bombolla creditícia a la qual les autoritats no van fer front en el seu moment perquè no es van atrevir a assumir la impopularitat que això comportava.

2. Unes autoritats incapaces de fer complir la llei i que permeten l'ocupació d'un immoble contra la voluntat del seu propietari, al mateix temps que s'han mostrat reticents a adoptar mesures de política social que permetin pal·liar situacions com la descrita.

3. Una entitat financera que va concedir un crèdit hipotecari per a la construcció de l'immoble a un promotor -que va deixar de pagar- i que el 2013 va transferir aquest actiu tòxic a la Sareb per sanejar el seu balanç a costa, en part, de fons públics.

4. La Sareb -un ens, de facto, públic-,

davant l'ocupació de l'immoble, decideix transferir-lo a l'Agència Catalana de l'Habitatge perquè el destini a lloguer social. O, dit en altres termes, li endossa el problema. No hi pot haver cap altra expliació que es destini al fons social d'habitatges previst legalment un immoble, segons sembla, d'alt estànding.

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."

Els lloguers baixen un 3,7% a Catalunya des que s’aplica el límit de preus, malgrat l’auge dels contractes de temporada

5. La citada agència decideix llogar les vivendes, segons sembla, a aquells que les han ocupat il·legalment, prescindint -esperem que no- de si compleixen els requisits d'exclusió exigits per la normativa i de si en aquesta zona o en una altra hi ha persones que, a més de no haver-se comportat il·legalment, es troben en situacions similars o fins i tot pitjors. Si és així, les autoritats no tan sols haurien estat incapaces de fer complir la llei sinó que haurien assignat una alta rendibilitat al seu incompliment: vivendes d'alt estànding a preu de lloguer social, discriminant, a més a més, persones en una situació pitjor. I tot plegat finançat amb els diners del contribuent. L'efecte d'emulació no tan sols està servit sinó que ja està sent reclamat per la PAH.

Ens trobem, finalment, que els ciutadans acostumem a votar els polítics que es comporten d'aquesta manera, alhora que ens neguem a acceptar que la protecció de l'interès general exigeix, en ocasions, mesures que poden resultar individualment doloroses, cosa que no vol dir injustes. Un país que no s'esforci per dotar-se d'una alta qualitat institucional i que no garanteixi el compliment de la llei i dels contractes i el respecte dels drets de propietat no pot prosperar. Si volem prosperar, tots, governants i governats, hem de ser capaços de canviar aquesta dinàmica.