Carles Ruiz: "Viladecans i la resta de municipis metropolitans necessitem que Barcelona torni a empènyer"

Carles Ruiz (Barcelona, 1962), alcalde de Viladecans (Baix Llobregat) des del 2005, és un dels primers edils més experimentats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fet que no és obstacle perquè ja hagi confirmat la seva candidatura socialista per a les eleccions municipals d’aquest mateix any: "Viladecans first", assegura que li va contestar al president Pedro Sánchez –amb qui comparteix Executiva Federal en el PSOE– en una conversa sobre el seu possible paper en el Govern d’Espanya. Ruiz conversa amb EL PERIÓDICO sobre el lloc de Viladecans en l’àrea metropolitana de Barcelona i sobre els reptes de futur del municipi, fent un èmfasi especial en la promoció econòmica, el progrés educatiu i la gestió energètica local.

---

Pregunta (P). Fent balanç del mandat, ¿han variat les preocupacions de l’alcalde de Viladecans al llarg d’aquests quatre anys?

Resposta (R). Des de fa ja temps, fins i tot des d’abans de la crisi, nosaltres hem tingut unes prioritats molt clares: la promoció econòmica, per garantir llocs de treball; garantir una estructura de serveis i ajuda a les famílies que pitjor ho passaven, i l’educació.

Una cosa que ens fa singulars en relació amb altres municipis és que hem fet una inversió molt important als centres educatius de la ciutat, per tal de millorar-ne els resultats. En 10 anys, hem passat de ser una ciutat que estava per sota de totes les mitjanes, tant de la comarca com de Catalunya, a ser una ciutat que ara hi està per sobre. 

Aquestes prioritats avui dia es mantenen; ara bé, se n’hi han incorporat de noves, com l’energia, que, en el futur, és un element fonamental dins de l’estratègia de la ciutat. És per això que estem incorporant ja en el nostre pla estratègic la creació d’una empresa local energètica.

P. ¿I han canviat des del principi del mandat fins ara les demandes que li fa la gent pel carrer?

R. Jo crec que hi ha més queixes sobre temes quotidians de l’Ajuntament: l’espai públic, la convivència, els temes de cohesió... Tot i que en el fons, si mirem les necessitats, el nostre esforç continua sent el de dotar la ciutat de llocs de treball i garantir els serveis a les persones. I això ha sigut a costa d’altres recursos, com per exemple netejar els carrers, que hem considerat que en època de dificultats era menys prioritari que atendre 13.000 persones respecte a les 2.500 que teníem al principi de la crisi.

P. ¿Quina ha sigut per a vostè la dificultat més gran a nivell de Govern?

R. Jo crec que ha sigut, primer, la gestió d’un ple més fragmentat, amb molts regidors i regidores nous, que també venien amb certs tòpics i quan s’han trobat dins de l’Ajuntament han vist que les coses són molt diferents. Això els ha dificultat molt comprendre quin era el mecanisme de donar serveis als ciutadans i gestionar aquesta diversitat.

Però en el que és més important, que és la gestió dels serveis, jo crec que el més difícil ha sigut buscar ocupació de qualitat dins de la ciutat; donar sortida a persones que feia molt temps que eren a l’atur, persones grans i amb poques possibilitats de tornar a incorporar-se al mercat laboral. 

P. ¿A quins "tòpics" es refereix?

R. Bé, a pensar que els funcionaris no treballen, que no s’escolta la gent..., i després, quan veuen que, efectivament, tu ets tot el dia al carrer parlant amb els veïns, que et parlen d’un tema i tu ja el coneixes, que dones solucions... Ells pensaven que un alcalde diu "doncs mira, ara vull fer això", i immediatament ja ho tens en marxa. I han vist que, no que hi ha un procés i un personal que garanteix que els recursos es gastin adequadament.

En aquesta època de crisi, a més, se’ns han retallat els recursos i se’ns ha obligat a una cosa que per a mi és més cruel, que és estalviar diners en comptes d’invertir-lo en serveis. Tota la política que ha fet el govern del Partit Popular en aquests anys ha fet que les administració no gastéssim, sinó que estalviéssim.

P. Fa quatre anys, en una altra entrevista amb EL PERIÓDICO, vostè va dir que la Generalitat ha abandonat la política i, en to irònic, comentava que, sobre educació, una altra entrevista amb EL PERIÓDICOno sabia si parlar amb Karmele Marchante o Lluís Llach

R. (Riu) Nosaltres hem trobat interlocutors en el Govern que ens han ajudat i amb qui hem arribat a acords, per exemple en matèria d’educació. També en matèria de promoció econòmica, sobretot en el tema d’urbanisme; en el desenvolupament del polígon de Ca n’Alemany; en l’actuació amb l’Icasòl, i en matèria territorial.

Ara bé, en el conjunt de la política del Govern el que sí que hem vist és una falta d’intentar buscar una solució a problemes que tenim. Hi ha certa paralització, molts canvis de persones, molta indecisió a l’hora de portar endavant temes..., i això, vulguis o no, et fa sentir una mica sol. 

P. ¿I amb el Govern de Torra això que comenta s’ha esmenat?

R. El reflex més important és el Parlament, que és pràcticament un Parlament tancat. L’acció de govern és segurament una acció de gestió; nosaltres no trobem noves iniciatives, nous projectes; no trobem aquest recolzament als ajuntaments.

Econòmicament, ja no fa falta ni dir-ho: s’han perdut o s’han eliminat pràcticament tots els ajuts importants que es feien per a infraestructures als ajuntaments. I en altres matèries, igual: s’han reduït els recursos.

Ja no dic en el cas de l’Estat, que ha legislat per evitar que els ajuntaments donin servei als habitants. Ha legislat per amortitzar crèdits, i clar, quan ets aquí i veus els problemes de les persones, veient que tens capacitat de donar resposta al ciutadà i no t’ho deixen fer..., això és el pitjor que es pot trobar un alcalde. 

P. ¿Quines són les exigències que, a més de l’institut escola que va prometre recentment el conseller 

R. Tot i que tenim el mapa educatiu de la ciutat consensuat amb la Generalitat, queda concretar, per exemple, l’institut escola de la Mediterrània, sí. A més, volem fer un nou pla d’inversió en les escoles públiques de Viladecans i pactar-lo amb la Generalitat; estem disposats a invertir un volum important per millorar, sobretot, no només tecnològicament sinó quant a espais des del punt de vista pedagògic. 

A part d’això, les nostres demandes ara mateix al Govern van en dues línies. Una és la mobilitat: encara tenim una freqüència de trens inferior a la de la resta d’estacions de la nostra línia i tenim pendent la continuïtat de la línia entre Castelldefels i Cornellà soterrada; estem parlant amb Foment per reprendre’n els estudis i començar una altra vegada a tramitar-la. I, sobretot, la reforma de l’eix de la carretera de la C-245 per posar en marxa el Metrobús: un nou transport públic que ens donaria molta capacitat de mobilitat dins de la ciutat. 

I, d’altra banda, en matèria de promoció econòmica, el recolzament a persones aturades i a la formació. Hem de trobar una manera de formar adequadament i trobar oportunitats per a persones que tenen dificultats per incorporar-se al món laboral. En aquest sentit, els plans d’ocupació dels Pressupostos Generals de l’Estat que acaba de presentar el Govern de Pedro Sánchez crec que hi poden ajudar moltíssim. 

P. ¿Quina és la relació de Viladecans amb l’Estat? ¿Té contacte directe amb el president?

R. Sí. Jo tinc aquest avantatge de poder compartir taula amb bastants ministres i responsables de polítiques públiques en el Govern, i per tant, hi puc tenir un fil directe que em permet traslladar alguns problemes de Viladecans, evidentment en un marc global en què ens trobem tots els municipis del Baix Llobregat. 

En aquests moments, sí que hem tingut un canvi amb el nou Govern; sobretot veig una sintonia molt clara en matèria de sostenibilitat. Nosaltres hem fet una aposta molt clara per impulsar una empresa energètica pública dins de Viladecans i fer de l’energia un element important per al desenvolupament de la ciutat i de la seva competitivitat. En aquest sentit, tenim interlocució amb l’Estat, que també està en aquesta mateixa línia.

La meva presència en el PSOE m’ho facilita, i em facilita també una altra cosa molt important de cara a Viladecans, que és tenir molta informació de les estratègies econòmiques; de per on fa falta prémer l'accelerador... i això, lògicament, a l’adaptar-lo a la política local, em facilita molt la feina de poder dissenyar estratègies per a Viladecans.

P. Ha parlat de 'Vilawatt'. En el marc de l’onada de gestió directa de serveis

R. Clar, per això nosaltres parlem amb la consciència d’haver fet aquest camí ja. Jo crec que l’objectiu no és que el 70% del pressupost municipal siguin funcionaris, sinó donar un servei al ciutadà perquè pugui abordar millor l’accés a l’aigua i als serveis. Nosaltres hem fet el camí de la inversa. Quan vèiem que les empreses operadores de cable no invertien en Viladecans, vam decidir invertir en una empresa de cable. Ara, quan hi ha un sector privat que ho farà amb concessió garantint els preus i el servei que nosaltres volem, ¿per què hem de dedicar recursos públics a fer cable quan podem dedicar-los a fer parcs? 

Amb l’energia estem fent aquest mateix camí. El canvi que es produirà des del punt de vista energètic serà equiparable al que va suposar Internet: passarem d’una energia en xarxa, en la qual hi ha una distribució jerarquitzada, a una capacitat de generar i distribuir energia localment, amb els veïns, amb les empreses pròximes, dins d’una comunitat. I les primeres ciutats que ja tinguin una cultura de gestionar l’energia d’una manera diferent tindran més capacitat de competitivitat. Per això hem decidit fer aquesta aposta estratègica, que és única al nostre país. Se’ns ha escollit per ser els únics a escala europea per fer aquest projecte i per després estendre'l a tot Espanya i Europa. 

Aquest projecte significa accés compartit a l’energia per als ciutadans de Viladecans, cooperació entre les empreses i generar eficiència dins de la nostra ciutat. És un canvi cultural molt important.

P. ¿Però aquesta empresa sí que serà de gestió directa?

R. Sí: més que una gestió directa serà un consorci, en què hi ha administracions, ciutadans i empreses, que no seran clients sinó socis. La idea és generar un projecte compartit. ¿On ens portarà? Ho veurem amb el temps. Al febrer llancem el projecte i en els pròxims mesos començarem la captació de socis i la campanya d’explicació.

P. Canviant de tema, encara que també en termes locals, ¿creu que l’‘outlet’ 

R. Crec que ha complert una expectativa important, que era que dins de la ciutat en aquests moments s’ha invertit el que era la dinàmica de compra de la ciutat. Abans, una part important de la compra de la ciutat es feia fora. Ara, no només gran part de les compres es generen dins de la ciutat, sinó que a més moltes persones de fora venen a comprar Viladecans. 

Possiblement, encara no ha tingut l’impacte en positiu d’aportar moltes més persones dins de la ciutat. Això suposa que nosaltres hem de treballar més a atreure amb campanyes a través del comerç local, però encara som a l’inici; fa pocs anys que ho fem, i encara no hem generat aquesta dinàmica, que té molt a veure amb el fet de generar més espais per a turistes a Viladecans.

P. Una qüestió de governabilitat. ¿Creu que hauríem d’anar cap a la creació d’una mancomunitat metropolitana més gran?

R. Crec que és molt important entendre que Barcelona és una realitat que configura l’àrea metropolitana i fins i tot una mica més enllà. Avui dia, la promoció econòmica de les ciutats no és local, ni és comarcal ni és de país: és internacional. Nosaltres, els inversors que estem tenint en el parc de negocis són inversors internacionals. 

El model de desenvolupament que han tingut les ciutats de l’entorn metropolità és molt equilibrat, totes han anat creixent però cada una amb una especificitat diferent. L’urbanisme de Castelldefels, de Sant Boi, de Viladecans, de Gavà, de Santa Coloma, de Badalona... tenen molts elements comuns, però cada un té una singularitat. Jo crec que aquesta és la força de l’àrea metropolitana: aquesta diversitat de tenir espais i estratègies comunes però al seu torn un desenvolupament local. És una espècie de federalisme local, de tots units, però cada un desenvolupa el seu projecte. I jo crec que això ha donat aquesta diversitat i aquesta capacitat de la Barcelona forta i única.

El que sí que necessitem és reprendre aquest impuls, ja que penso que en els últims anys s’ha perdut la força de projecció que tenia Barcelona. Ara nosaltres tenim un potencial molt gran de projecció exterior, d’atracció d’inversions, de capacitat de gestió, i notem que, a la ciutat central, Barcelona, li està costant una mica més.

P. Durant aquest mandat, alguns ajuntaments, especialment el de Gavà

R. Els socialistes som abolicionistes. Estem a favor de l’abolició de la prostitució i de la penalització del client: és una línia que compartim. Una altra cosa és la urgència de cada ajuntament en funció de la seva realitat; la nostra és molt diferent de la d’altres municipis del nostre entorn i no hem tingut tanta pressió en aquest sentit, però al final les estratègies es van unificant i anirem confluint. També aquí, en les polítiques de seguretat, hem notat la falta d’atenció de la Generalitat, tant en presència policial com en intervencions.

P. Ara que parla de la seguretat... sembla que hi ha certa dificultat des de l’Administració per combatre aquesta percepció d’inseguretat. Per exemple, a Santa Coloma han optat per recuperar la figura del sereno

R. Bé, nosaltres som una de les ciutats de l’àrea metropolitana amb un dels índexs més baixos de delictes, i per tant som de les ciutats més segures. Per tant, i malgrat que tenim barris més proclius per la situació de vivendes unifamiliars aïllades, no tenim nivells alarmants en relació amb el que puguin tenir altres ciutats que es veuen abocades a adoptar mesures més extremes. 

Ens preocupa la seguretat, en el seu conjunt, però ens preocupa més l’incivisme que la inseguretat. El que tenim a les nostres ciutats no són situacions de violència o delictes, almenys a Viladecans. Nosaltres treballem molt a través d’agents cívics, que si fessin torn de nit segurament els podríem dir serenos, perquè bàsicament és la seva funció.

Vaig veure la iniciativa i vull parlar amb l’alcaldessa Núria Parlon perquè me l’expliqui i veure quin és el contingut diferencial, però nosaltres creiem que amb la vigilància policial i els mecanismes que tenim de civisme podem treballar. 

P. ¿Fins a quin punt creu que la política municipal ha tensat la qüestió catalana? A Viladecans, a més, han tingut el sonat cas de la CDR Tamara Carrasco.

R. He de dir una cosa: possiblement hi ha hagut més debat en el ple que al carrer. Majoritàriament, la gent de Viladecans crec que no està a favor d’una posició rupturista; està en una posició de diàleg, d’intentar que les coses vagin bé, de parlar i de trobar vies dins de la Constitució per millorar la situació de Catalunya. Aquí són molt minoritaris els posicionaments extrems, tant cap a un costat com cap a l’altre.  Sí que és cert que, personalment, entre amics i família, aquest debat sí que ha generat... jo no diria ruptura, però sí una situació de dificultat de convivència.

Crec que aquí el que es produeix és que hi ha una part molt activa a posar contínuament la situació del procés i de la independència a tot arreu, i hi ha una gran majoria, en ciutats com Viladecans, en què la resposta ha sigut: "Mira, millor no embolicar-ho".

En aquest moment, hi ha una via que pot canviar les coses, que hi ha una voluntat de diàleg. Sense parlar no s’arregla res, i quan tu veus que hi ha una meitat de Catalunya que no pensa com tu, l’única via no és guanyar per un vot o perdre per un vot; la via és parlar i trobar mecanismes de consens. Catalunya està paralitzada. Que aquesta incertesa ho monopolitzi tot, al final ens està fent mal, i crec que hem de ser capaços de trobar un espai comú per avançar. El que hem de procurar és que els radicals no siguin els que s’emportin la palma. 

P. Amb les municipals en l’horitzó, ¿com creu que pot afectar la situació a Viladecans concretament?

R. El PSC de Viladecans té una posició molt semblant a la que tenen la majoria de persones de la ciutat: volem diàleg, no volem enfrontaments i volem millorar la situació de Catalunya i els nostres recursos, però no volem ni una ruptura ni una solució unilateral. Estic molt tranquil en la mesura que crec que compartim amb la majoria de ciutadans aquesta visió.

Penso que els partits que vulguin parlar d’una altra cosa que no siguin les municipals s’equivocaran, perquè al final la gent sap que està escollint un alcalde, no està elegint ni el líder de Catalunya ni el líder d’Espanya, sinó una persona que resolgui problemes. I jo el que ofereixo és això. Com a alcalde, no vinc a salvar la pàtria, vinc a oferir que la meva preocupació més gran sigui que la gent de Viladecans tingui més oportunitats de futur. Aquest és el meu compromís i intentaré no voler ser algú que no soc: per això que em vull presentar a les eleccions, per treballar per aquest compromís de futur. 

P. És a dir que, malgrat ser un dels alcaldes més veterans de l’àrea metropolitana, després de 14 anys, se sent en disposició de seguir quatre anys més.

R. Jo soc una persona molt apassionada: no puc fer una cosa si no hi tinc il·lusió, i a més se’m nota molt. A mi m’agrada molt Viladecans, i crec que tenim moltes possibilitats i oportunitats. I amb el que sé ara, i per tenir la responsabilitat que tinc, crec que tenim apostes molt clares de futur per a la ciutat. Per tant, per a mi és un repte. És el repte de dir: "Fixa-t’hi, després de la crisi tan dura que hem passat, tenim la possibilitat de donar-li a la gent més oportunitats de futur amb els projectes que oferirem". I això és apassionant. 

P. Però, en el marc de la seva responsabilitat en el PSOE, si li oferissin reptes a un nivell més elevat, ¿se sentiria amb ganes d’obrir aquesta nova etapa política?

R. Bé, jo aquesta oportunitat ja l’he tingut. Hi ha un Govern i hi ha persones que han accedit a càrrecs..., i tothom deia que jo segurament hi accediria també, però ja s’ha vist que no. ¿Per què? Mira, jo a Pedro [Sánchez] l’hi vaig dir el primer dia: "Viladecans first" [...] . Ho tinc molt clar, per a mi és el primer. 

P. La lectura seria que, si vostè hagués estat disponible, ¿hauria sorgit l’oportunitat que el president l’hi oferís?

R. Bé, jo crec que en aquests moments el president ha fet un equip boníssim. Hi he parlat, anem parlant de manera fluida sobre aquest tema, i li vaig dir el que pensava, ell també em va dir el que pensava i, lògicament, el resultat és em torno a presentar a les eleccions de Viladecans, que no soc al Govern i que per davant hi ha que tinc un repte molt important. Igual que ho és el del Govern, no ho nego, però hi puc col·laborar com estic hi col·laborant ara.

P. De cara a les municipals, com a actual alcalde de Viladecans i candidat del PSC, li fa més por Ciutadans o Vox?

R. A mi el que em fa por és no ser capaç d’explicar-li a la gent el que volem fer. Al final, Vox no deixa de ser una reorganització de la dreta. A Andalusia, la dreta no ha pujat en vots: el partit que té ara la presidència ha perdut 10 diputats. Aquí l’important és mobilitzar el teu electorat amb un projecte estimulant i sobretot que s’entengui el que vols fer. Com es reparteixin entre la dreta, Ciutadans, PP i Vox, els vots és un problema que els ha de preocupar a ells.

Notícies relacionades

Viladecans, entre les ciutats guanyadores dels premis Ciutat Verda Europea 2025

Munich obre a Viladecans la seva «botiga més gran» amb més de 250 metres quadrats

A mi en tot cas el que em preocupa és la convivència política entre els partits que estiguin en el ple. Jo el que no tolero en els plens de l’Ajuntament són els insults... No s’han produït, he de dir que a Viladecans dins de tot sempre hem tingut una bona relació política entre tots. Per tant, la meva preocupació no és com es reparteixen els vots entre la dreta, sinó com nosaltres sabem donar als ciutadans un projecte estimulant per a la ciutat. 

Més notícies de Viladecans en les edicions locals d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA