‘Billy Elliot’: la lluita obrera, el musical

Canten, ballen, actuen i ho fan més enllà de l’habitual complicitat de la platea. El punt de partida és la famosa pel·lícula de Stephen Daldry i Lee Hall, elevada a l’Olimp musical pel Sir Elton John en persona. Els adeptes afirmen que la funció supera el film, tot i que, sense anar tan lluny, és cert que hi puntua més el discurs polític sindicalista i l’atac als estereotips de la masculinitat.

Mateixa història: un nen descobreix la seva vocació, el ballet, i per desenvolupar-la haurà d’enfrontar-se als prejudicis de la seva humil família. Té lloc en un petit poble anglès enmig d’una llarga vaga minera contra les polítiques de la Thatcher. Inoblidable el número de la funció nadalenca, quan un cor de borratxos disfressats desitgen la mort de la Dama de Ferro.

Sentit dramatúrgic

La incorrecció s’obre pas, també en el llenguatge dels personatges, una característica poc corrent en un gènere que acostuma a ensucrar les formes. El contrast entre el retrat d’ambient sòrdid i el somieig que projecten les cançons funciona bé, té tot el sentit dramatúrgic, tot i que es troben a faltar més ‘hits’ o un leitmotiv que serveixi d’ancoratge musical. L’adaptació al castellà de David Serrano sona natural, una tasca gens fàcil. Tampoc ho és la coordinació de l’apartat tècnic, fastuós en mitjans i grans canvis d’escenari que aconsegueixen deixar-nos bocabadats. En la seva cohabitació amb l’original, la direcció de Maite Pérez Astorga hi ha colat tocs de la comèdia tradicional perquè no tot soni ‘british’.

Notícies relacionades

It Takes Two, millor videojoc deL 2021

Fígaro, el barista d’Animal Crossing, torna a la franquícia

Cinc repartiments (60 nens en total) s’alternen en les funcions per normativa legal. Em va tocar el Billy de Marc Gelabert, un garbuix de sensibilitat i veu angelical, boníssim amb el claqué. Tot l’elenc infantil, entrenat llargament a la barcelonina escola de Coco Comin, resulta impactant. ¿Qui va dir que una funció com aquesta no era possible a Espanya? Aquestes criatures tenen tant talent vocal que alguns adults els van per darrere.

No és el cas de Natalia Millán, que brilla amb llum pròpia com la sorneguera professora Wilkinson, guinda d’una producció imprescindible per als amants del gènere musical.