Arriba Death Stranding, el videojoc més esperat de l'any

Anunciat el 2016 pel seu creador Hideo Kojima (Setaya, Tòquio, 1963) després de trencar de manera abrupta la seva relació amb Konami, companyia on havia treballat des dels seus inicis de programador i després d’un període de desenvolupament que pot considerar-se breu per a l’estàndard de la indústria delsvideojocs, Death Strading surt avui a la venda. Sony s’encarrega de la seva publicació i Kojima Produtions del desenvolupament. Però, ¿què podem esperar d’aquesta nova obra del creador japonès?

Kojima ha admès ser un cineasta frustrat. Aquest fet es tradueix en els seus jocs en una narrativa cuidada i a dotar l’argument d’un pes important.  En aquesta ocasió s’ha envoltat d’un elenc d’estrelles de Hollywood que deixen la seva imatge als personatges del joc. Començant pel seu protagonista, Norman Reedus (‘The Walking Dead’), al qual s’afegeixen Mads Mikkelsen (‘Hannibal’), Guillermo del Toro (‘La forma del agua’), Nicolas Winding Refn (‘Drive’), Léa Seydoux (‘Spectre’), Margaret Qualley (‘The Leftovers’) o el Conan O’Brien en persona, fan declarat de l’obra de l’autor. Un repartiment de pel·lícula. Sembla que no hi ha res més ‘cool’ al Hollywood actual que sortir en un joc de Kojima. Però això no és una pel·lícula, és un videojoc.

A Death Strading encarnem Sam Bridges, un enigmàtic personatge que té per missió connectar una societat dividida. El nostre objectiu és establir fils entre els éssers humans que habiten aquest món futurista. En els avenços i ‘gameplays’ veiem com una espècie de repartidor del futur porta objectes d’un lloc a l’altre. També hi ha combats i uns bebès que serveixen per establir connexions. Tot molt confús, la veritat. Kojima és un mestre a l’hora de mostrar i ocultar el que li interessa. Les sorpreses i les respostes les deixa per als jugadors.

«L’era actual es basa en l’individualisme», comenta Kojima. «Podem estar connectats a través d’Internet més que mai, però el que passa és que les persones s’ataquen més entre elles precisament perquè estem molt connectats». I afegeix: «Quan estem connectats tenim una responsabilitat mútua. Però les xarxes socials no semblen tenir aquesta responsabilitat».

El joc té també una important càrrega política. «El president Trump, en aquest moment, està construint un mur. Després, tenim el ‘brexit’, amb el qual el Regne Unit està tractant d’abandorar la UE: sembla que hi ha molts murs i persones que només pensen en si mateixes», comenta el creador.

Una altra de les novetats de Death Stranding és com afronta l’aspecte ‘online’ del joc. Les nostres accions tindran conseqüències, no només a la nostra partida, sinó en les de la resta de jugadors amb qui s’intercanviessin objectes en un nou sistema ‘online’ denominat asincrònic. És a dir, no comptarà amb una manera cooperativa o d’enfrontament entre jugadors, com és habitual en altres jocs, sinó que es basarà en com es comparteixen objectes que poden facilitar-nos l’aventura i descobrir noves rutes. A més, evitarà posar a disposició dels jugadors objectes que permetin interactuar de manera negativa.

Notícies relacionades

eSports, el fenomen que triomfa entre les noves generacions

Microsoft reestructura la compra d’Activision Blizzard a la recerca de l’aprovació dels reguladors

Death Stranding és el joc amb més notes perfectes en una única plataforma (PS4) el 2019, però poc se sap de la seva jugabilitat. Kojima ha sigut extremadament acurat en filtrar informació sobre la seva obra. Sabem que no hi haurà pantalla de ‘game over’, que quan el jugador mori es traslladarà a una altra dimensió des de la qual intentarà tornar a la vida, que dormir o menjar es farà en temps real i que s’ha esforçat molt en crear el terra més realista de la història dels videojocs, però poc més. La resta caldrà descobrir-ho jugant.

«És com jugar a un joc dins d’un joc». Aquestes paraules pronunciades pel meu fill després de passar una tarda jugant al «Metal Gear Solid V: The Phantom Pain» (2015) són, al meu parer, les que millor defineixen els jocs de Hideo Kojima. Jocs dins de jocs, amb narradors poc fiables, fins i tot els menús són un joc per si mateixos. Jocs en què no es tracta de completar missions de manera lineal, sinó que cada jugador pot jugar a la seva manera: anar ràpid, donar una volta o fins i tot trobar una solució que ni al mateix autor se li havia ocorregut. Aquestes són les senyes d’identitat de Kojima i per això cada nova entrega d’un dels seus jocs aixeca expectació en la comunitat ‘gamer’, però també fora d’aquesta. És el que passa amb els artistes quan creen alguna cosa en qualsevol disciplina.