Les cinc llegendes urbanes sobre gats més conegudes

Un clàssic entre els clàssics. L’enemistat entre aquestes dues espècies és de sobres coneguda, però no del tot certa. Els gats i els gossos poden conviure perfectament en una mateixa casa, sempre que cadascun respecti els espais de l’altre.

Per aconseguir aquesta convivència existeixen certs trucs com fer que es coneguin a poc a poc, deixar-los en habitacions separades i alternar aquestes habitacions els primers dies perquè vagin acostumant-se a les olors de l’animal.

El gat negre és considerat des de fa segles com un animal de mala sort. Per entendre l’origen d’aquesta creença cal remuntar-se a l’època dels celtes, que van assegurar que els gats negres eren els companys de les bruixes.

Tanmateix, aquesta creença no té cap base científica, i al llarg de la història els gats negres també han sigut objecte de bona sort. A l’antic Egipte eren considerats animals sagrats i a l’Anglaterra victoriana es creia que portaven bona sort als nuvis noucasats.

El ronc dels gats comença en els seus primers dies de vida. Gràcies a aquest so els fills són capaços de comunicar-se amb les seves mares fins i tot quan no tenen tots els sentits desenvolupats. Amb el temps, el ronc passa a ser una conducta per expressar felicitat, tot i que no sempre és així.

Diversos estudis han demostrat que els gats també ronquen quan tenen algun dolor o davant una situació que els atemoreix. Per això existeixen diversos tipus de ronc:

-Ronc irregular: indica una felicitat plena al gat.

-Ronc uniforme però en decadència: s’utilitza per posar fi a una situació

-Ronc sorollós: l’utilitzat per demanar ajuda o comunicar un dolor.

Moltes dones creuen que s’han de desfer del seu gat en el moment en què es queden embarassades. Això es deu al risc de transmissió per part dels felins de la toxoplasmosi, una malaltia perillosa per al fetus.

Tot i això, els estudis científics han demostrat que aquesta malaltia és molt poc freqüent en els gats casolans. A més, si la dona està immunitzada davant el virus, no existeix cap risc per al nadó.

Aquest és un altre dels mites més estesos sobre els gats, però no del tot cert. Els gats no sempre cauen drets, tot depèn de l’altura des de la qual caiguin (si tenen temps de girar-se al revés en l’aire, llavors si que cauran drets). Aquesta habilitat és instintiva i els gats l’aprenen a partir dels 40 dies d’edat.