El fil que fa caure la idea que tens sobre "sortir de l'armari"

Les persones LGTBI+ no parlen de la seva sexualitat una vegada, s’alliberen, i ja està. Ho fan pràcticament cada dia, en nombroses situacions, i així ho ha volgut expressar el tuitaire @jesuchristopher. En un fil viral a Twitter, matisa com fins i tot pot produir-se més d’una vegada al dia. 

"Us explicaré un secret sobre aquesta experiència de 'sortir de l’armari': no se’n surt una vegada i et quedes gust i alliberat/da", explica en un tuit inicial. "Sortim de l’armari diàriament".

I explica les diferències entre fer-ho a l’entorn, amb família o amics, que en altres situacions. Això pot marcar que sigui un moment complicat o irrellevant. 

La feina és un dels llocs on més complicacions troben per mostrar obertament la seva sexualitat. Els rumors, les mirades, les xafarderies... Cada canvi de feina és una nova sensació de por del rebuig.

Denunciar comentaris sobre "maricons" del teu cap o trencar amb territoris laborals hostils és molt complicat per a qui sap que s’està jugant un lloc de treball i, en definitiva, un sou del qual viure. 

Es fa també en gestos quotidians i tan simples com donar-se de la mà pel carrer o un petó. 

I qualsevol situació en públic es pot entendre de risc a jutjar (o fins i tot insultar).

L’ocupació torna a ser un moment de tensió en aquest cas per a les persones trans. Cada vegada que busquen feina o fan una entrevista, estan sortint de l’armari. I moltes vegades té conseqüències negatives. 

En general, se surt de l’armari en molts llocs inesperats, com pot ser un acte a què assisteixes o amb una persona que ve al teu propi pla amb amics o familiars. 

I passa, evidentment, cada vegada que algú pregunta per la parella. 

Anar al ginecòleg és un altre moment en què es torna a sortir de l’armari. Cada vez que se va al ginecólogo, de hecho:

Per això aquest tuitaire alerta de la importància que la resta deixi de fer acudits, d’empènyer aquestes persones, de dificultar aquesta àrdua tasca diària de sortir de l’armari constantment. 

Notícies relacionades

El fil que explica a quin ull has de mirar a un guenyo

L’única cullerada que has de posar a la rentadora per tenir la roba neta i estalviar en la factura de la llum

Perquè, altrament, senten que han de tornar-hi en moltes situacions. Com en moments en què un LGTBI+ pensa que és més segur. 

En definitiva, i tornant a l’inici, quan parlen obertament de la seva sexualitat no se senten lliures, sinó que constantment la societat els treu d’un "lloc segur" en què han de manifestar una vegada i una altra el que senten i el que viuen.