L'emotiva (i divertida) narració dels últims dies de vida de la seva mare: "Tanca la porta, que se'n va el càncer"

Celebrar la vida en un moment tan crític és una cosa que està reservada als valents. Com la mare d’aquest tuitaire, que sabent "amb bastanta precisió" la data de la seva mort, va decidir que la millor manera d’acomiadar-se seria riure sense parar. I així ho va entendre també la seva família. En un bonic homenatge pòstum a les xarxes, el compte @subetealanutria narra les "ximpleries" amb què es van divertir amb ella en les últimes hores.

Ja sabem el que passa quan s’obre la porta. Però en aquest cas no és el gat el que escapa, sinó el mateix càncer. ¡Que algú la tanqui!

Qualsevol moment, per molt crític que fos, podia donar peu a una estona de diversió. Fins i tot en l’ambient anguniós del mateix hospital. La seva mare no es volia perdre una festa familiar per res del món.

A ella li podies dir les coses dolentes amb tranquil·litat. Ja s’encarregava de posar-hi humor. ¿Dius que tinc els bronquis molt malament?

Tant humor que la dona desitjaria haver mort d’un atac de riure. Imagina’t, a l’hospital amb un càncer terminal i et mors després d’ofegar-te amb un acudit dolent de Gomaespuma.

Les bromes no van quedar només en família. Amb les hores van anar implicant els altres (tot i que potser era un humor difícil d’agafar).

Volia un final laic, assegura en un tuit. Temia que oficiés la missa algú desconegut que ajuntés diversos "finats" en un dia. "No vull que em toqui un quart de diaca", els va dir. Allà va començar la festa final, la pluja d’idees per fer que el seu enterrament fos un veritable homenatge al que havia transmès en vida.

Tot i que els fills se’n van desdir. "No vam tenir els ous de dir res d’això", comenta. Tot va quedar en imaginació i desig.

Però espera...

Dit tot això, aclareix en vista de possibles ofenses: "El meu pare també va tenir càncer (quin historial maco em queda) i ens va donar permís per fer acudits sobre el seu càncer i ofendre’ns si algú deia 'eh no feu acudits sobre el càncer'".

Notícies relacionades

La hilarant història de la mare que es va perdre al metro de Madrid

Conduir tranquil: Quan la teva assegurança es converteix en el teu millor copilot

Però en aquesta història no tot és bonic. El que hagués donat aquesta mare per viure algun moment més...

El final d’aquest fil no podia tenir cap altre objectiu que "descollonar-se". Amb aquesta insistència a riure’s del drama propi, els fills van continuar amb el seu particular homenatge.