¿Per què els taxis de Barcelona són negres i grocs?

A principis del segle XIX, Barcelona estava en plena expansió industrial. És llavors quan comencen a aparèixer les primeres experiències orientades a l'explotació de cotxes de lloguer. El 1820, el senyor José Riera, anomenat 'el Ros', llogava carruatges en unes quadres situades al carrer Calders, segons fonts de l'Institut Metropolità del Taxi de Barcelona. Però no eren els únics. La família Bigorra també es dedicava a aquesta mateixa activitat a la plaça del Pi, amb sucursal inclosa al carrer Ample.

Amb el desenvolupament de la ciutat, proliferen els vehicles a motor, de manera que es fa cada vegada més necessària una regulació del trànsit rodat, que es fa fins i tot més imperativa el 1859, amb l'esfondrament de les terceres muralles i l'adopció del pla de l'Eixample de l'enginyer Ildefons Cerdà.

El 14 d'octubre de 1864, l'Ajuntament de Barcelona aprova un reglament que introduïa per primera vegada el concepte de "cotxe de plaça" (el taxi actual) i estableix unes normes de conducta per als cotxers. Però és el 1924 quan l'ajuntament publica un nou codi de circulació urbana i normes comunes per a tots els taxistes, com instal·lar un taxímetre o pintar una línia sota la finestra (blanca, vermella, groga o blava) segons la tarifa. Així, els més barats eren els de la línia blanca (40 cèntims per quilòmetre), seguits de la línia vermella (50 cèntims), la groga (60 cèntims) i la blava (80 cèntims). Amb el 'boom' de l'Exposició Internacional del 1929, es va originar una forta competència entre les companyies de taxis i els autònoms, en la qual l'ajuntament va decidir intervenir imposant una tarifa única el 1934. L'elegida va ser la de la franja groga.

Notícies relacionades

Dorms malament i no saps per què? Aquest síndrome podria estar trencant el teu son

130.000 euros per 23 metres quadrats: així són els preus desorbitats dels 'minipisos'

Però Barcelona no és l'única ciutat amb aquests colors. Santiago de Xile i Rosario i Buenos Aires (totes dues, a l'Argentina) també els comparteixen.

El groc és el color dels taxis de Nova York perquè el fundador de la Yellow Cab Company (la companyia de taxis grocs), John Hertz, va pensar que era el color més fàcil de reconèixer. I el negre és el color dels 'black cabs' (taxis negres) londinencs, encara que avui dia és possible trobar a la capital britànica taxis de qualsevol color.