Lotte Reiniger, la pionera del cine d'animació que va inspirar Disney

Google celebra aquest dijous, 2 de maig, el 117è aniversari del naixement de l'artista i cineasta alemanya Charlotte Reiniger (Charlottenburg, Imperi Alemany, després barri de Berlín, 2 de juny de 1899 - Dettenhausen, República Federal d'Alemanya, 19 de juny de 1981). Un bellíssim vídeo imitant les seves pel·lícules amb siluetes negres, com aquella sobre 'Les aventures del príncep Achmed (1926)- recorden la seva figura.

Amb unes estisores i un simple cartró va ser capaç de crear tot un univers que més tard va inspirar el món d'animació de Walt Disney.

Nascuda en una família de classe mitjana alemanya -encara que més tard adquiriria la nacionalitat britànica-, Reiniger es va interessar aviat pel cine i el teatre. Aviat va alternar amb la intel·lectualitat berlinesa d'entreguerres i una de les muses d'aquelles avantguardes. 

MESTRA AMB LES ESTISORES

Amb les seves estisores va adquirir tanta mestria que era capaç de crear universos encantadors, criatures meravelloses, alfombres voladores, dimonis perversos i palaus de vidre amb un tros de paper negre.

Durant tres anys va preparar el seu primer film animat: 'Les aventures del príncep Achmed', que té l'honor de ser el primer llarg animat que es conserva (el primer llargmetratge animat sonor és de l'italoargentí Quirino Criatiani, ja que el cel·luloide es va reciclar una vegada es va veure la pel·lícula).

OBRES DE TEATRES I PUBLICITAT

Reiniger també va crear decorats per a obres de teatre, va conèixer Bertold Brecht i va rodar diversos anuncis.

Notícies relacionades

Els executius de Disney obliguen a tornar a rodar escenes de la seqüela de 'Star Wars'

Adéu a la mampara de dutxa: la nova tendència que triomfa i no exigeix tanta neteja

Els arguments de les seves pel·lícules gairebé sempre es van inspirar en contes populars de la seva època, tant en els seus inicis -como a la seva 'Ventafocs' del 1922- com en la seva època més prolífica -els anys 50, amb obres com 'Hansel i Gretel' (1955).  

Les seves siluetes -inspirades en el vell teatre d'ombres vingut de l'Àsia- van tenir un gran èxit en la seva època i les va fer ballar al compàs d'òperes com 'Carmen', 'La flauta màgica' i 'Les noces de Fígaro.