Els 10 trams de carretera més perillosos d'Espanya

El retrat robot de l’‘assassí’ tindria aquestes característiques bàsiques: carretera nacional de calçada única, amb un carril per sentit de circulació i amb una freqüència de vehicles superior als 2.000 per dia. A Espanya hi ha 3.018 quilòmetres amb un risc elevat o molt elevat d’accident, és a dir, el 12,2% del total de la xarxa de carreteres de l’Estat. Aragó és la comunitat autònoma amb més proporció de punts negres (el 35% de la seva xarxa viària), seguida deCatalunya i Astúries (totes dues amb el 16%), tot i que a l’hora d’establir la classificació dels 10 trams més perillosos les dues primeres autonomies comparteixen dubtós honor amb les Castelles, Múrcia i, sobretot, amb Galícia, ja que aquesta última en té tres, incloent-hi el pitjor de tots.

Galícia

Segons l’estudi EuroRAP, un programa europeu d’avaluació de carreteres i que en aquest cas avalua aquelles de titularitat estatal amb un volum de circulació superior als 2.000 vehicles, els 8,2 quilòmetres de l’N-642 a Lugo que van del seu encreuament amb l’N-640 fins a l’encreuament amb la N-634 a Ribadeo representen el tram més perillós d’Espanya, ja que malgrat la seva poca extensió acumula una mitjana d’1,3 accidents a l’any. També a Galícia, i en quart i novè lloc, es troben l’N-541 a Pontevedra (11,8 quilòmetres de Sacos a l’encreuament amb la PO-224) i l’N-640 a Lugo (10,5 km, de Monterroso al límit provincial Lugo-Pontevedra).

Catalunya

A Lleida es pot tenir especial precaució amb el tram de 12,1 quilòmetres de l’N-230 que va de la zona urbana de Vilaller fins al límit provincial Osca-Lleida, amb dos accidents anuals de mitjana. I a Girona registra una molt elevada perillositat l’N-260 des de Ripoll fins a l’encreuament amb l’N-152, en total, 62,2 quilòmetres amb una mitjana de 7,7 accidents anuals. Els dos punts negres ocupen el segon i tercer lloc del 'top ten’ en nivell de risc.

Aragó

A Osca és de risc extrem el tram d’11,7 quilòmetres de l’N-330 que va de l’encreuament de l’HU-322 a Boltaña al principi de la variant est de Sabiñánigo. És el cinquè punt més perillós de la xarxa estatal de carreteres.

Castella-la Manxa

A Toledo són de perill molt elevat els 13,2 quilòmetres de l’N-301 entre Quintanar de la Orden i el límit provincial Toledo-Conca. Sisena posició.

Castella i Lleó

A Lleó cal estar més atents a l’N-621, concretament entre Cistierna i Verdiago, en un tram que ocupa 10,8 quilòmetres. I a Sòria, l’N-234 inclou un punt de risc des de Navaleno fins al límit provincial amb Burgos. Són 10,2 quilòmetres de risc. Setè i desè lloc.

Múrcia

El vuitè lloc en aquest negatiu rànquing, el que va per l’N-345 a Múrcia des de La Unión fins a Portman. Són 7,2 quilòmetres i una mitjana anual de 0,7 accidents.

L’estudi, que no recull dades del País Basc i Navarra per ser insignificant el nombre de quilòmetres de carreteres pertanyents a l’Estat, s’ha realitzat sobre 24.866 quilòmetres de la xarxa, pels quals circula el 52% de la mobilitat, i ha tingut en compte els accidents greus i mortals del període 2015-2017.

Notícies relacionades

5 dels 10 trams de carretera amb més accidents de moto d'Espanya són a Barcelona

Les 10 carreteres més perilloses de Catalunya

L’informe recull les deu carreteres amb més quilòmetres de risc elevat i molt elevat, que són l’N-420 (235 quilòmetres), N-234 (228 km), N-260 (221,4 km), N-330 (167,4 km), N-230 (142,6 km), N-211 (136,6 km), N-630 (133,1 km), N-621 (130,2 km), N-620 (107,7 km) i N-6 (87,6 km).

També analitza l’estudi la sinistralitat de les motocicletes i precisa que els 10 trams amb més concentració d’accidents d’aquests vehicles estan situats en grans àrees metropolitanes, sobretot a Barcelona (5 trams) i València (2 trams).