Les víctimes de trànsit acusen els partits de "devaluar" la reforma penal

Les víctimes més vulnerables dels accidents de trànsit, en especial els col·lectius ciclistes, van aconseguir el setembre de l’any passat que el Congrés acceptés per unanimitat promoure l’enduriment del Codi Penal en els accidents de trànsit. Però un any i dos mesos després, el text final pactat pels grups parlamentaris ha “decebut” els seus impulsors, que se senten “enganyats” per la majoria de ses senyories a l’haver “devaluat” la seva proposta fins a convertir-la pràcticament en “ineficaç”.

La reforma ha de ser aprovada aquest dimarts per la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Els col·lectius pugnen perquè es produeixi una rectificació d’última hora, tot i que ho veuen difícil. “Les pressions de les companyies asseguradores i del Ministeri de Justícia han fet efecte en alguns partits i el marge de millora és escàs. Espero que ho paguin en les eleccions i així ho denunciarem quan arribi el moment”, s’esplaia Francisco Canes, president de l’associació de víctimes d’accidents DIA.

L’esperança de Ciutadans

El secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals (ACP), Alfonso Triviño, el jurista que ha liderat les negociacions amb els partits, creu que l’única possibilitat de revertir la situació és que Irene Rivera, la diputada de Ciutadans que sempre els ha “recolzat”, forci votacions que arrosseguin el PP, perquè “els socialistes han canviat de criteri per pressions del Ministeri de Justícia”. Rivera és pilot d’helicòpters de la DGT i des del primer dia s’ha mostrat molt sensibilitzada per la protecció a les víctimes, que ella a conegut en el seu dia a dia. 

La icona d’aquesta lluita, Anna González, la vídua del ciclista Óscar, que va aconseguir presentar més de 200.000 firmes en suport de la campanya #PorUnaLeyJusta, ha lamentat en xarxes socials el curt abast de l’enduriment penal. “Ho miri per on ho miri, no hi ha per on agafar-ho” deia la passada setmana. Un altre dia criticava com els partits havien pugnat per la paternitat de la iniciativa en un moment “patètic” d’un debat sobre seguretat viària.

- Fui yo
- No, fui yo
- Qué no! Qué fui yo!
- Os equivocáis, fui yo.
- ¿Tú? 🤣, fui yo”

Yo, yo, yo, yo... 🤯

No se trata de quién hizo o quién no hizo. Ya está hecho... y hace más de un año, por cierto...

”Desatásquense” y pónganse de acuerdo #PorUnaLeyJusta, #vadepersonas pic.twitter.com/HKFa2517lW

— Anna González López (@ANNAGONZALEZLO1) 1 de octubre de 2018

L’excampió Perico Delgado també ha transmès una dura crítica en el seu blog ‘El Mazo de Perico’ en la qual assegura que el col·lectiu se sent “traït” pel partit socialista.

El Mazo De Perico #PorUnaLeyJusta. Las promesas se las lleva el viento. Sobre la futura Reforma del Código Penal en relación a accidentes de circulación. https://t.co/1d9Wha7zJV @ANNAGONZALEZLO1 #vadepersonas #RodamosJuntos #SeguridadVial pic.twitter.com/DTWDI0vcfS

— Pedro Delgado (@pedrodelgadoweb) 11 de noviembre de 2018

Les imprudències menys greus

¿Com s’ha descafeïnat la proposta inicial? La clau resideix en les denominades "imprudències menys greus".  Actualment, els jutges gairebé no apliquen aquest concepte perquè ni tan sols estan definides. Els magistrats acaben considerant gairebé tots els accidents imprudències lleus, que des de la reforma del 2015 estan excloses de la jurisdicció penal per recaure en la civil.

En aquests casos, les víctimes no tenen recolzament del fiscal i del forense, ni el procés és gratuït, amb la qual cosa la majoria acaben desistint davant de l’alegria de les companyies d’assegurances que paguen indemnitzacions a la baixa.

#PorUnaLeyJusta proposa que tots els accidents que es deguin a una infracció de trànsit que causi mort o lesions siguin considerats, almenys, imprudència menys greu, però els parlamentaris han inclòs només els casos en què les lesions siguin invalidants, que impossibilitin per tota la vida la víctima. “Un conductor parteix les cames a un ciclista o a un vianant perquè se salta un semàfor i això no seria objecte de causa penal”, exemplifica Triviño.

No és qüestió de penes

No es tracta tant que al conductor se li imposi una pena més important (la imprudència menys greu estpa penada amb un màxim de 18 mesos de multa, mai presó), sinó que la víctima sigui sota la capa protectora de la jurisdicció penal. En el 90% dels casos les lesions no són invalidants.

Però les queixes no acaben aquí. Un altre punt de la reforma és l’augment del límit màxim de la pena per la imprudència greu, que ara és de quatre anys.  També s’ha descafeïnat.  El text acordat estableix que perquè el límit siguin sis o nou anys ha de tractar-se d’un accident de “gravetat notòria”, un concepte indefinit que queda en mans de la interpretació del jutge. També es posa com a condició que existeixi, com a mínim, “un mort i dos lesionats greus”.

Notícies relacionades

Català promet una reforma penal per evitar que els atropellaments a ciclistes quedin impunes

Han qualificat com a «desfavorable» la meva ITV: ¿quin significat té?

#PorunLeyJusta proposa que quan el conductor superi els límits penals d’alcohol o drogues les penes puguin arribar fins als sis anys. Així de simple.

La fugida és l’últim capítol d’aquesta història. La nova norma crea la figura d’aquest delicte, com se sol·licitava, però el vincula a la causa del sinistre. “Nosaltres volem una forta sanció, d’entre dos anys i un dia i quatre anys de presó, quan es provoquen lesions greus o la mort, perquè sinó estem donant carta blanca perquè els que circulaven borratxos fugin perquè la sanció que els recaurà és menor que si s’haguessin quedat i se’ls hauria practicat la prova d’alcoholèmia”, explica Triviño.