LA CARA FOSCA DE LA NOVA MOBILITAT

Patinets llençats al mar i als contenidors d'escombraries

Netflix explica com a Los Angeles alguns vianants llencen al mar i a les escombraries els aparells que els destorben

Dues persones han mort a Sabadell i Badajoz mentre Madrid registra 22 lesionats, dos greus

zentauroepp43909541 barcelona 22 06 2018 sociedad  barcelona tema del dia del lu181110163156

zentauroepp43909541 barcelona 22 06 2018 sociedad barcelona tema del dia del lu181110163156 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Lairrupció descontroladadels patinets elèctrics a les grans ciutats espanyoles ja ha portat Barcelona, Madrid, València i altres municipis a dictarnormativesque bàsicament en circumscriuen l’ús als carrils bici i als anomenats carrers 30, excloent-los de les calçades i les voreres, però s’ha de veure si són capaços d’aconseguir que les noves lleis es compleixin.

Primera estadística de sinistres

De moment les notícies negatives s’acumulen. Enla primera estadísticade la seva incidència en la seguretat del trànsit, la Policia Municipal de Madrid va informar que entre finals de juny i principis de novembre ha registrat 22 accidents amb aquests vehicles. D’aquests 22 accidents, vuit van ser atropellaments a vianants a les voreres dels carrers de Madrid i la resta, contratemps on van resultar ferits els conductors dels artefactes. Com a conseqüència d’això s’han produït18 ferits de caràcter lleu i dos de greus, un d’ells un menor de set anys, al parc d’El Retiro.

En el conjunt d’Espanya ja es comptabilitzendos morts, una dona a Sabadell i un nen de cinc anys atropellat per un autobús a Badajoz.

La molèsties que causen als vianants han provocat la queixa de les persones amb mobilitat reduïda, quehan presentat davant del Defensor del Poblea través delComitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI).

A Madrid fins i tot s’ha creat un grup connectat per Twitter autoanomenatLa liga de los apartinetes, persones que es dediquen a treure els vehicles de la vorera quan els usuaris els deixen per tot arreu de qualsevol manera.

La lliga dels ‘apartinets’

Els ‘apartinets’ han resultat molt civilitzats. Indiquen on s’han de dipositar els patinets que destorben per deixar-los aparcats correctament. Una actitud encara molt allunyada del que va passar a la ciutat nord-americana de Los Angeles, en què grups organitzats de vianantsvan optar per destrossar, llençar al mar i als contenidors d’escombraries els molestos aparells.

Aquesta imatge d’un munt de patinets amuntegats com molestos residus es pot veure enun instructiu documentalpresentat per la plataforma Netlix fa només uns dies dins de la sèrie ‘Internet y el nuevo periodismo’.

El reportatge, de només 20 minuts, explica molt béel naixement d’aquest enginy a Silicon Valley, on en poc temps es va apropiar de tots els carrers mentre els creadors, l’start-upBird, omplien totes les ciutats americanes d’aquests vehicles en una calculada estratègia per imposar la seva oferta d’aparells compartits.

Reaccions oposades

La reacció contrària va ser tan forta que alguns estats, comWisconsin, els van prohibir totalment, mentre que altres ciutats, comMemphis, els van acollir amb entusiasme. En aquesta ciutat de Tenessee, que fa 10 anys es considerava com la pitjor urbs dels Estats Units per patinar i anar en bici, les autoritats han adequat les vies i veuen els patinets com una benedicció que resol els problemes de transport urbà que tenen. 

Notícies relacionades

Res gaire diferent del que passa a Europa. Mentre aHolanda i Alemanya els han vetat taxativament, Bèlgica no només els recolza, sinó que dotarà les seves forces de seguretat d’un model dissenyat a mida.

Charlie Warzel, el reporter autor del documental de Netflix i membre de l’equip de la publicació antiTrump Buzz Feed News, reflexiona al final de la cinta que davant de qualsevol nova tecnologia cal “descobrir que n'hem de fer”. Creu que els patinets elèctrics poden ser una manera de “renovar” les “vides i les ciutats” i que han “arribat per quedar-se”. “Si he après alguna cosa amb els reportatges sobre tecnologia en aquests deu anys és que el futur moltes vegades és en les coses més ridícules i tontes i arriba quan menys te l’esperes”,conclou.