'Joana Biarnés. Una entre tots', recupera la història de la fotoperiodista de Terrassa

El treball fotogràfic de Joana Biarnés, primera dona fotoperiodista d'Espanya, va quedar “tancat en un calaix metàl·lic” des dels anys 80 quan la periodista deixa la professió per la cuina i marxa a Eivissa per obrir un restaurant.  

Des d'aleshores, poc s'ha sabut d'una de les referents i autores d'algunes de les fotografies més representatives de l'Espanya dels anys 50 i 80. Però tot això va canviar ara fa quatre anys quan, en la commemoració del 50è aniversari de les inundacions del Vallès, la seva obra torna a veure la llum.

Va ser buscant material per a aquesta exposició col·lectiva que el també fotògraf egarenc Cristóbal Castro va descobrir l'obra de Joana Biarnés. Gràcies a aquest redescobriment, l'interès per recuperar la figura de la fotoperiodista s'ha anat incrementant en molts àmbits: la seva ciutat natal, Terrassa, és la primera a promoure una exposició individual el fotògraf Chema Conesa mou una gran mostra a escala nacional, amb catàleg de La Fàbrica; i a l'espera de la implicació de la Secretaria d'Estat de Cultura, rep la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, i la Insígnia d'Or de l'Associació d'Informadors Gràfics de Premsa i Televisió de la Rioja, i prepara un treball com a artista convidada a PhotoEspaña.

Ara, a més, l'obra i les gestes de Joana Biarnés surten a la llum en format documental explicat en primera persona i reforçat pel testimoni de companys de professió i d'aquells que hi han treballat, davant o darrere del seu objectiu: Joan Manuel Serrat, Raphael, Natalia Figueroa, Juan Mari Arzak, Raúl del Pozo i Gervasio Sánchez, entre molts altres.

‘Joana Biarnés. Una entre totsi coproduïda per TVE, Televisió de Catalunya i Photographic Social Vision, mostra (com expliquen Òscar Moreno i Jordi Rovira, els realitzadors del documental) la història d'una gran professional amb una “personalitat desbordant, que va lluitar contra els prejudicis de l'època, va triomfar gràcies a la seva incansable recerca de “la foto”, va immortalitzar grans personatges de la història, i quan era al cim de la seva carrera va desaparèixer”.

El documental, que es podrà veure durant tot el mes en la secció El Documental del mes de diferents municipis de tot Espanya, arriba a la Filmoteca de Terrassa aquest dimecres, 13 d'abril.

FER-SE UN FORAT EN UN MÓN D'HOMES

La mateixa Joana Biarnés explicava, en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO l'octubre de 2014, com de complicats van ser els seus inicis: “Vaig començar a anar als esdeveniments esportius amb el meu pare i, com que anava al seu costat i era un professional molt respectat, no hi havia problema. La cosa canvia quan començo a anar sola. Al primer partit de futbol al qual vaig anar, no donaven permís per començar i l'àrbitre va venir a treure'm del camp. Sort que el meu pare ja ho havia previst i havíem anat a demanar credencials a totes les federacions esportives. No em van fer fora, però el públic no deixava de xiular i insultar. Però jo estava segura que havia de continuar. Temps després, ja com a fotoperiodista del diari 'El Pueblo' a Madrid, perquè a Barcelona tots m'havien tancat les portes, els problemes més grans els vaig tenir sempre amb la política. Franco no em volia ni veure i els 'grisos' no em deixaven entrar als llocs perquè era dona”.

El  treball de Biarnés té un valor incalculable i és tan sorprenent com variat. Va cobrir les terribles riuades del Vallès el 1962, va treballar durant més d'una dècada a 'El Pueblo' de Madrid i, finalment, va fundar Sincro Press, la seva pròpia agència. A més, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per a Eurovisió i va acabar fent-se amiga de la Duquessa d'Alba, el Cordobés, Lola Flores i Salvador Dalí, per citar algunes de les seves aventures.

No obstant, després de 22 anys treballant com a fotoperiodista, Biarnés va deixar la càmera d'un dia per l'altre en veure cap on anava la professió. “Vaig veure que per guanyar-se la vida s'havia d'anar a l'escàndol. Va ser arran d'un reportatge d'un senyor de Pamplona que s'havia curat de càncer i es prestava per fer teràpia de grup. Quan vaig anar a vendre-l'hi al director d'una revista, pràcticament me'l va llençar a les escombraries, em va dir “això no ven” i em va ensenyar unes fotos de Lola Flores i les seves filles vestides de Reis Mags com a mostra del que sí que venia. Vaig arribar a casa i li vaig dir al meu marit que aquell era el meu últim dia com a reportera”, explica.

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen una agressió sexual amb arma blanca en un parc de Terrassa

Catalunya ‘busca’ funcionaris per als seus ajuntaments: comença la selecció de 218 places

Ara, i malgrat les complicacions que l'edat li ha provocat precisament a la vista, torna a treure la càmera per seguir fotografiant en el seu vessant més personal tot allò que l'envolta, mentre participa de manera activa en aquest reconeixement que, amb el documental i les exposicions de la seva obra, li rendeix l'homenatge que fins ara no havia tingut.

Més notícies de Terrassa