Ciutat de cultura en transformació

Diumenge deFesta Major. Un autènticmatíd'estiu. Un sol abrasador. La multitudtractava de refugiar-se en les poques ombres delRaval de Montserrat. Després de tants anys d'exhibicionsdecastellsen aquest emblemàtic espai, qualsevol sap que és impossible travessar la plaça o trobar un bon lloc si arribes tard.

No obstant, algunes persones, alienes a l'esforç i el respecte que necessiten les colles, es dedicaven a queixar-se i a criticar. Ni les gralles, ni els crits dels caps de colla, ni tampoc la petita enxaneta grimpant cap al capdamunt semblaven suficients. Va faltar silenci i respecte.

Hores després, les tradicions populars de Festa Major deixaven pas a una nodrida varietat de concerts i exhibicions organitzades per associacions de veïns, escoles i grups culturals. El pati de la Masia Freixa va acollir les actuacions de Weelchair, balls de saló en cadira de rodes, una proposta emocionant. Llàstima que aquest emblemàtic edifici modernista sigui víctima de l'incivisme i el descuit, perquè veïns i coneguts van anar a disfrutar de l'actuació de persones amb mobilitat reduïda que han trobat en el ball una motivació. Sens dubte, la seva tenacitat i il·lusió van captivar.

Del Parc de Sant Jordi, un passeig per les paradetes de la Rambla, més plena que mai, perseguint el ritme africà de Seneafrica, que van actuar a la Festa Major Solidària. El que solia ser una fira d'entitats de cooperació ha sorprès amb una divertida gimcana de Twitter i un concurs Instagram, dues iniciatives de Festa Major 2.0 que no van tenir el seguiment desitjat però van dinamitzar una tarda de diumenge plena de propostes.

Mentre la Plaça Nova es convertia en escenari del millor folklore extremeny, gallec i aragonès, un espai menys concorregut es convertia en punt de trobada excepcional: un petit escenari improvisat al carrer Nou de Sant Pere animava la segona Botifarrada sense gluten, un sopar que semblava enfocada només a celíacs però va acabar per omplir totes les taules instal·lades als carrers contigus. Entrepà de botifarra acabada de fer, got de vi i coca de postres, tot per 5 euros. Una oferta difícil de rebutjar si tenim en compte la qualitat de la interpretació del duet d'Ana i Alícia, dos membres del grup Sense Sal, que van donar via lliure a violí, guitarra i ukelele i van aconseguir treure a ballar al públic.

La música gratuïta és un reclam comú en qualsevol Festa Major i aquest any Terrassa sembla satisfeta. La discomòbil d'ahir al Raval de Montserrat estava gairebé deserta, en canvi, es prefereixen els escenaris alternatius: petits espais que inverteixen en música independent pop, rock i electrònica, encara que el seu públic sigui més reduït. Tant la Casa Baumann com els organitzadors de l'Espai Vapor han articulat una oferta de qualitat amb els millors grups del moment, cedint espai també per promocionar conjunts locals. La proposta de R+D Indirecte ha transformat la Plaça del Vapor Ventalló en un referent de creació que s'ha autopromocionat com l'alternativa perfecta per als joves que ja no troben el seu espai en el desenfrè del Jove.

Notícies relacionades

Catalunya ‘busca’ funcionaris per als seus ajuntaments: comença la selecció de 218 places

Acomiadat el director d’una escola de Terrassa en plena investigació per denúncies de radicalització ultracatòlica

Llegiu la primera i la segona crònica d'Elisabeth Roura sobre la Festa Major de Terrassa aquí Llegiu més informacions de Terrassa a l'primerasegonaedició local