Tennis
Serena Williams allarga l’adeu
En el seu 21è Obert dels EUA, el seu últim gran, la tennista supera Danka Kovinic per 6-3 i 6-3
L’expectació davant el seu torneig de comiat omple de gent i excitació el centre Billie Jean King
Brannon Dickey i Oduwa Ousenkhoe, dues dones negres en els quaranta, fan parella per jugar a dobles a tennis. Aquest dilluns, igual que 29.400 persones més, havien comprat una entrada per estar al Centre Nacional de Tennis Billie Jean King, la seu de l’Obert dels Estats Units, que amb aquest públic batia un rècord històric d’assistència en la seva sessió nocturna.
Les amigues havien pagat 500 dòlars per cap, i a la revenda algunes de les zones més pròximes a les pistes havien arribat als 7.500 dòlars. Era més del que havien desemborsat mai per ser a l’estadi Arthur Ashe, la monumental pista central de Flushing Meadows. Però és que mai abans aquest partit que anaven a presenciar podia l’últim de Serena Williams en un Grand Slam. I els valia la pena. «Volem acompanyar-la. És un tresor nacional», explicava Dickey. «No hi ha ningú com ella. Per a la dona negra ella ha trencat el sostre de vidre. El seu llegat va molt més enllà del tennis».
Aquesta entrega i aquesta passió per Williams –sis vegades campiona a Nova York i 23 Grand Slams en total– era l’emoció que desbordava aquest dilluns l’Obert nord-americà. I es mantindrà, almenys fins dimecres. La «reina de Queens», la «millor de tots els temps», com la descrivia la veu als altaveus de l’estadi i el clam de molts fans, segueix en la lluita. Mai abans en les seves 20 aparicions anteriors a Flushing Meadows havia perdut en primera ronda. I tampoc ho va fer en aquesta ocasió marcada.
En un partit que va arrencar ple d’errors als dos costats de la xarxa però on Williams va anar recobrant la seva fam, la tennista de 40 anys va aconseguir imposar-se a Danka Kovinic, de 27. Ho va fer per 6-3 i 6-3, provocant el deliri a l’Arthur Ashe. I així Williams es va garantir que aquest últim pas en el que ha anomenat la seva «evolució» cap a camins que ja no es recorreran en pistes de tennis no arribarà almenys fins dimecres. Aquell dia s’enfrontarà a la número 2, Anett Kontaveit, d’Estònia, una rival molt més complicada que la montenegrina.
Brillantor
No tot, però gairebé tot, gira en aquest Obert al voltant de Serena. Sense ella no s’entendrien els rècords d’assistència d’aquesta jornada inicial de l’últim gran de l’any. O la pluja d’estrelles que va arribar també a l’Arthur Ashe: Mike Tyson, Bill Clinton, Anna Wintour, Gladys Knight, Spike Lee, Queen Latifah, Hugh Jackman, Vera Wang...
Serena volia brillar, literalment i figuradament. Mai tímida en les seves opcions de vestuari, va sortir a la pista amb una jaqueta i una cua sobre la qual havien plogut brillants de pedreria, igual que al vestit negre que inicialment va fer amb sis capes (en homenatge als seus títols novaiorquesos). Brillava també la seva melena, recollida amb una cua. I brillaven les sabatilles, en què fins i tot als llaços hi havia incrustats 400 diamants.
L’Obert havia preparat, a més, un homenatge, passés el que passés. I després de la victòria, Williams va ser celebrada. Oprah Winfrey va parlar en un vídeo gravat. I li va parlar des de la pista amb boniques paraules Billie Jean King, vestida de fulgurant rosa, el color favorit de Serena. «No tens por de res, odies perdre, és meravellós», va dir la icònica King. «Toques el nostre cor i la nostra ment per ser la nostra versió autèntica, utilitzar la nostra veu, somiar en gran. Gràcies pel lideratge i el compromís amb la diversitat, la igualtat i la inclusió, especialment per a les dones i les dones de color. I, sobretot, gràcies per compartir el viatge amb tots nosaltres».
La mateixa Williams també va parlar, entrevistada per Gayle King, a la pista on el 1999, als 17 anys, va alçar el primer dels seus 23 grans. Com va fer en l’assaig de ‘Vogue’ en què va anunciar la seva decisió de centrar-se en la seva família i en aventures empresarials com la seva firma d’inversions, va recordar com de «dur que ha sigut prendre-la». Però assegura que ara ve «Serena 2.0». I quan se li va preguntar què vol que es pensi al sentir el seu nom, va deixar el seu missatge. «No importen els obstacles», va dir. «Jo he estat a baix i a fora moltes vegades. Però mai et rendeixes, no importa». «Soc de Compton, Califòrnia», va acabar. «I ho he aconseguit».
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- El dilema socialista La contestació interna a Sánchez en el PSOE s’estén a barons afins
- Crònica rosa El desastre de la llista Forbes
- UN PILAR PER A FLICK La mutació de Raphinha
- SUCCESSOS Una baralla a les obres del Camp Nou deixa sis ferits lleus
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Intoxicacions ¿Tens patates amb brots a casa? Els experts fan aquest avís
- Vídeo explicatiu El truc de Tik Tok per fer un nus de corbata perfecte de manera fàcil i ràpida
- Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"
- Ciclisme Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI