La competició
¿Com queda l’Obert d’Austràlia amb la deportació de Djokovic?
L’alemany Alexander Zverev, segons la reglamentació, passaria a ser el cap de sèrie número u del torneig
Si els advocats de Novak Djokovic no aconsegueixen revocar la retirada del visat del número 1 mundial hi ha dos escenaris diferents per canviar el quadro del sorteig de l’Obert d’Austràlia.
En cas que la deportació es publiqui abans de conèixer-se l’ordre de joc de la primera jornada, aquest dissabte, el primer cap de sèrie passaria a ser Alexander Zverev, ja que hi ha una norma que estipula que si l’absència d’última hora és del primer preclassificat, el tercer cap de sèrie passa a ocupar aquesta posició.
Notícies relacionadesI en aquest mateix ordre Andrey Rublev (9), passa a la plaça del número 3, Felix Auger- Aliassime (9) ocuparia el lloc del número 5 i, successivament, Diego Schwartzman (13) al número 9, Gael Monfils (17) al lloc del 13, Lorenzo Sonego (25) al del número 17 i Alexander Bublik (33) al 25. A més, l’organització donaria entrada a un jugador ‘lucky loser’ per ocupar l’últim lloc de cap de sèrie.
Nadal, beneficiat
En el cas que la deportació de Djokovic es publiqui després que es faci públic l’ordre de joc de la primera jornada i ja es conegui l’horari en què hauria de jugar Djokovic, llavors la seva plaça l’ocuparia directament un ‘lucky loser’, sense canviar cap cap de sèrie més. Una situació que obriria la zona alta del quadro, en què també hi ha Rafael Nadal (número 6), que, inicialment, s’hauria d’haver encreuat amb el número 1 mundial en unes teòriques semifinals.
- Carrera viral d’obstacles El parc de jocs extrem per a adults de Cornellà
- Estratègia industrial Markus Haupt, CEO de Seat: «No tenim prevista una reducció de plantilla per assolir objectius de rendibilitat»
- Castells La diada de Sant Fèlix 2026 ja té les quatre caps de cartell: Verds, Joves, Vella i Jove de Tarragona
- Allau mortal Simulacre d’accident d’esquí fora pista a La Molina
- Relectura La Fundació Miró reordena l'obra de l'artista a partir dels seus processos creatius i recupera el Jardí dels Xiprers
