13è TÍTOL A PARÍS Y 20è GRAND SLAM

Nadal destrossa Djokovic a Roland Garros

El campió suma el 13è títol a París i atrapa Federer amb 20 Grand Slams després d'apallissar el tennista serbi (6-0, 6-2, 7-5)

Nadal destrossa Djokovic a Roland Garros

ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

Es llegeix en minuts

Jaume Pujol-Galceran

La victòria  número 100 de Rafael Nadal  a Roland Garros quedarà marcada per a la història del torneig i el tennis. El triomf davant Novak Djokovic per 6-0, 6-2 i 7-5 suposa el seu 13è títol a París i el 20è Grand Slam, amb què atrapa Roger Federer.

Agenollat sobre la seva terra, amb la raqueta entre les cames i cara de felicitat,  Nadal somreia feliç com un nen, per un èxit que, difícilment, es pugui tornar a veure en aquesta centenària central  Philippe Chatrier  que conserva des de 1928 'L’'Esperit du tennis', diuen els francesos. Si hi ha algú que porta aquest esperit especial al seu cor  es diu Nadal.

El rei de la terra

A  Djokovic  només li va quedar felicitar-lo i reconèixer el que tothom sap des de fa 15 anys. «El que fas és increïble.  Ets el rei de la terra  i ho he experimentat en la meva pell. No estic satisfet de com he jugat, però he jugat contra el millor», va assumir amb  humilitat  Djokovic en l'entrega de trofeus.

En un Roland Garros desconegut per a Nadal des que va guanyar el primer al 2005, en unes  condicions que no ajudaven el seu estil de joc, el tennista mallorquí va imposar la seva llei amb una autoritat. Ni el  fred, ni les  noves boles, ni el sostre o la pista pesada, han impedit que Nadal abracés, amb la seva mascareta rosa, la Copa dels Mosqueters, com si fos el seu petit fill.

Les condicions no eren les mateixes que al juny però a Roland Garros  la terra continua sent vermella  i la bola rodona. Les circumstàncies han canviat en el fred octubre parisenc però l'actitud de Nadal no.  Això mai canvia. I aquesta voluntat de superació ahir li va donar l'alegria més gran de la seva vida. 

Pista coberta

El partit no va començar bé per a Nadal. El cel blau i el sol del matí havien desaparegut i  la pluja obligava a tancar el sostre.  Començava la primera final de Roland Garros ‘'indoor’'. Les millors condicions per a Djokovic. Les que hauria somiat la nit abans, de ben segur. Però el número 1 no ho va aprofitar. En 45 minuts Nadal s'emportava el primer set i ho feia sense que Djokovic guanyés cap joc. Tot un cop moral. Mai en les 26 finals de Grand Slam havia encaixat un 6-0.

Djokovic provava de fer  deixades, llançava el seu revés creuat obrint la pista al límit o buscava contrapeus i cops guanyadors amb la dreta,  però sempre apareixia Nadal per tornar un cop més, per complicat que fos,  per emportar-se el punt.

Djokovic va guanyar el primer joc al començament del segon set  i després de lluitar-lo set minuts, salvant dos nous ‘'break points’' (fins a 18 en va cedir a Nadal durant el partit). Una autèntica  sagnia  que no va poder parar fins al final de les 2 hores i 41 minuts de patiment i desesperació. Ho va intentar en el tercer set. Va aconseguir el primer ‘'break’' del partit (3-3) i  va cridar de ràbia  demanant el suport del miler d'espectadors que seguien  atònits  pel recital de Nadal i que es van quedar sense viure la gran batalla de la terra, anunciada a so de bombo i platerets des que va començar el torneig.

Premonició d'Ivanisevic

Amb 52 errors no forçats i només 14 de Nadal la diferència era  abismal. El campió va certificar la 13a final guanyada a París (no n'ha perdut cap) amb un ‘'ace’'.

Et pot interesar

Djokovic va marxar al seu racó amb una  pallissa que tardarà a oblidar.  La primera derrota de la temporada en què portava quatre títols (Austràlia, Dubai, Cincinnati i Roma), amb  37 victòries i una desqualificació  pel cop de pilota a una jutge de cadira a Nova York i que li va costar l'eliminació de l'Open dels Estats Units.

El número 1 mundial havia dit que  tenia un pla davant Nadal.  Segurament li va dir  Goran Ivanisevic,  que no és a París, que el dia anterior va dir públicament: «Nadal no té res a fer davant Djokovic». Bona premonició i un esperó més per provocar el rei de la terra que, com havien dit  Carlos Moyà i Francis Roig, sí que tenia un pla i el va complir guanyant el títol i sense cedir cap set durant el torneig. No es pot demanar més.