El pitjor cop de Djokovic
marcosl54810802 new york new york september 06 novak djokovic of serbia 200906222736 /
Un gest de ràbia li ha costat a Djokovic l’expulsió a l’Obert dels Estats Units. Un moment d’ofuscació ha posat fi al seu objectiu d’acostar-se als 19 i 20 Grand Slams de Nadal i Federer. El número 1 va venir a Nova York a la recerca d’aquest 18 gran però marxa «buit, trist i extremadament penedit» (ha dit a les seves xarxes socials) després de ser expulsat del torneig per donar un cop de pilota involuntari al coll d’una jutge de línia en el seu partit de vuitens davant Carreño.
¿Decisió desproporcionada? Les imatges del moment mostren Djokovic sorprès i penedit segons després de cometre el seu error, però el reglament és tan contundent com clar. El jutge àrbitre actua segons la norma tot i que tarda un quart d’hora per explicar la seva decisió al número 1. Si aquesta pilota, d’uns 60 grams, no hagués deixat fora de combat la jutge de línia, si no l’hagués tocat, si ella hagués estat un centímetre fora de la línia de tir de la raqueta de Djokovic, la sanció hauria sigut només una advertència com si hagués trencat la raqueta a la pista o cridat algun insult i hauria continuat jugant. I si l’impacte fos amb qualsevol cop amb el punt, ni l’haurien sancionat. Però per més dur o excessiu que sembli el càstig, que ho és, la regla és aquesta.
Djokovic va tenir un error fatal i molt car per a les seves aspiracions a Nova York, en aquesta carrera per ser el millor de la història que manté amb Nadal i Federer, absents per decisió pròpia per la pandèmia del coronavirus. No és la primera vegada que Djokovic treu el seu geni quan les coses no van bé. El 2016, a Roland Garros, abans de guanyar el títol va poder ser desqualificat en els quarts de final al llançar la seva raqueta contra el terra, en el partit davant Berdych, que va rebotar passant a centímetres d’un jutge de línia o en l’anterior partit de vuitens davant Bautista quan la va colpejar amb ràbia durant segons fins a fer-la miques.
En aquella època el serbi encara no seguia els consells de la seva guia espiritual José Imaz pel camí de l’«amor i pau» que el van convertir, un any després, en un xaiet a les pistes. Tampoc ara en el seu retorn a la màxima competitivitat, aquells consells pacifistes han evitat el seu mal geni quan les coses no van com li agrada a ell a la pista. Djokovic reparteix amor als quatre costats de la pista quan guanya, tot i que no hi hagi públic com aquest any a Nova York, però quan es torça la situació, com davant Carreño, la fera rugeix i treu a lluir l’ADN.
La pressió a què s’ha sotmès aquests últims mesos no ha ajudat Djokovic que va donar positiu de Covid-19 en l’exhibició de l’Adria Tour muntat pel tennista serbi després d’una festa amb els jugadors sense cap precaució, que el va obligar a fer quarantena, així com la decisió d’última hora per jugar l’Obert dels EUA, juntament amb el lideratge d’una nova associació de jugadors no han ajudat tampoc la seva calma, tot i que no és excusa.
¿Eliminació ridícula? És cert que Djokovic no ha pogut tenir pitjor sort, però la culpa és només seva. Si s’hagués guardat la pilota a la butxaca hauria pogut continuar defensant les seves opcions a la pista. La seva acció li costa molt cara i això fa mal, però el càstig al número 1 és un exemple i lliçó per a tothom.
