Conseqüències del coronavirus

Wimbledon es queda en silenci

El torneig es cancel·la per tercera vegada, 75 anys després que les bombes alemanyes van destruir el sostre de la central

zentauroepp53018449 deportes wimbledon wilding200403172122

zentauroepp53018449 deportes wimbledon wilding200403172122

6
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran

El silenci a la central de Wimbledon, amb les seves grades buides, la pista sense xarxa, i sense les seves línies pintades sobre la seva impol·luta gespa, es fa colpidor quan es passeja per la instal·lació més centenària de la història del tennis.

 Aquest silenci no es trencarà aquest any amb la cridòria de milers d’aficionats que, el pròxim 29 de juny, haurien d’entrar corrent al recinte a la recerca d’una localitat quan, a les 10 del matí (horari britànic), s’obrissin les portes de la 134a edició del torneig. Aquell dia Novak Djokovic havia de ser el primer a trepitjar la immaculada herba de la pista com a campió de l’any anterior. Ni el número 1 mundial ni cap altre tennista estarà en l’All England Tennis Club. Ningú podrà assaborir maduixes amb crema o beure la tradicional Pimm’s.  Wimbledon estarà tancat pel coronavirus.

 

Des del 9 de juliol de 1877, quan es va crear el primer torneig per recaptar fons per al rodet amb el qual es cuidaven els camps d’herba, llavors de criquet, Wimbledon només havia sigut suspès en dues ocasions. Quatre anys per la Primera Guerra Mundial (1915-18) i sis durant la Segona Guerra Mundial (1940-45). Després de 75 anys aquesta serà la tercera vegada que es cancel·la el torneig, obligat per la pandèmia global que fueteja el món pel virus del Covid-19.

La primera suspensió es va viure el 1915 al seu antic escenari situat a Worple Road.  Una guerra atroç va obligar a la suspensió del torneig davant de la falta de jugadors cridats a files. Entre aquests joves, un d’ells, quatre vegades campió del torneig (1910 -1913) i finalista l’any anterior a la cancel·lació (1914), el neozelandès Anthony Friederick Wilding, ja no tornaria a trepitjar les seves pistes al morir al front bèl·lic.

 

«Anthony era una icona i era maco», explicava la seva neboda Anna Wilding, directora, actriu i corresponsal a Washington en una entrevista a la BBC (9 juliol 2016). «Era com una estrella de cine, però en la pista. El tennis mai havia tingut algú així, amb aquesta combinació d’encant, decòrum i aventura. Una estrella del tennis, apassionat de l’esport, que també va brillar en el criquet, en el rugbi i com a pilot de motos. «Un Gran Gatsby, que atreia reis, reines i primers ministres», deia la periodista.

Campió caigut al front

Wilding es va allistar a la Royal Navy com a capità i expliquen que Winston Churchill li va demanar la seva col·laboració en els serveis secrets britànics com a coneixedor de França per les seves aventures motociclistes per Europa.

«Per primera vegada tinc una feina que probablement necessiti una pistola, jo i tot l’equip volant a l’infern. No obstant, si tenim èxit, ajudarem la nostra infanteria sense fi», va escriure Wilding en la seva última carta, datada el 8 de maig de 1915.

 

L’endemà Wilding va morir en la batalla d’Aubers Ridge, a Neuve Chapelle, quan un projectil va explotar a prop del refugi en el qual es trobava. El conflicte bèl·lic va deixar més de 20 milions de morts.

Wimbledon recordaria anys després el primer tennista per qui els aficionats acudien en massa a l’All England Tennis Club de Londres per veure Wilding en acció.

Bombardejos del Tercer Reich

El segon tancament de Wimbledon, ja a l’actual escenari a Church Road, va ser un infern per a les seves instal·lacions i gent sobre el qual els bombarders del Tercer Reich llançaven els seus atacs. L’11 d’octubre de 1940 van caure més de 500 bombes sobre el tranquil poble de Wimbledon i van destruir 14.000 cases.

L’empremta dels bombardejos alemanys sobre Wimbledon / EL PERIÓDICO

Els bombardejos alemanys van destruir la casa club i el sostre de la central de l’All England Tennis Club que era utilitzat, al costat del Royal Club de Golf, pròxim, per a la defensa civil i militar, amb un servei d’ambulàncies, un parc de bombers, dos búnquers per protegir la població. En les seves pistes es criaven vaques, porcs, gallines, conills, ànecs per alimentar la població civil.

 

Al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, Wimbledon va recuperar la seva fisonomia i a l’estiu d’aquell any en les seves pistes es va organitzar un torneig en què van participar militars.

Però no va ser fins el 1946 que Wimbledon va poder obrir les seves portes i tornar a la normalitat, després de set anys amb la presència de jugadors de només 23 països. Per raons econòmiques i restriccions del govern britànic es va decretar que el servei del personal de les instal·lacions seria controlat per l’exèrcit. I des d’aleshores, tot i que la mesura s’ha suavitzat notòriament, els militars segueixen en l’actualitat al comandament de la seguretat del recinte.

Amenaça de boicot

Abans de la cancel·lació pel coronavirus, anunciada dimecres per l’AELTC, Wimbledon va estar a punt de suspendre’s el 1973, per un boicot dels tennistes contra la Federació Internacional de Tennis, que va prohibir jugar  Nikola Pilic, per haver-se negat a participar amb l’equip de Iugoslàvia, el seu país, en una eliminatòria de Copa Davis.

La decisió va indignar els tennistes professionals, acabada de crear l’ATP, que es van negar a jugar si no s’aixecava la sanció a Pilic. Wimbledon i la FIT van mantenir la seva posició intransigent i un total de 80 jugadors del quadro masculí, d’ells 12 caps de sèrie no van acudir al torneig, entre ells Manuel Orantes (n. 12), finalista de quarts l’any anterior.

 

Notícies relacionades

Els responsables de Wimbledon van poder evitar el tancament gràcies a la participació dels jugadors britànics i de la Commonwealth, que no s’haurien classificat en condicions normals i d’altres, com Jimmy Connors o Bjorn Borg, que no van respectar el boicot al costat de jugadors del bloc de l’Est als quals els seus països van obligar a participar. Entre ells, Ilie Nastase, capità de l’exèrcit a Romania i, llavors, número 1 mundial i favorit tot i que el guanyador va ser el txec Jan Kodes que es va imposar a la final al rus Alex Metreveli.

Ara Wimbledon, per tercera vegada en la seva centenària història  i per culpa d’un virus que té paralitzat el món, es quedarà en silenci i no tornarà a obrir les seves portes fins al 28 de juny del 2021 quan s’obri la seva 134a edició.