Nadal «He portat el meu cos moltes vegades al límit i sé que tindrà seqüeles físiques»

La inscripció deia “11 Supernatural” i les dues mans de Rafael Nadal, l’esquerra amb sis dits, les havien gravat sobre un fons de terra vermella. Un marc que anirà a un museu de París i que ahir l’alcaldessa de la ciutat,Anne Hidalgo, li va oferir com a homenatge. Abans de rebre'l va conversar relaxat i feliç després de guanyar el seu ‘onzè’ Roland Garros.

–Ha tingut rampes aquesta nit?

–Què va [somriu]. Em van passar en el partit i no vaig tornar a tenir-ne.

–¿Ahir va rebre una ovació a la central de més de dos minuts. ¿Emocionat?

–Va ser un moment especial. La Chatrier és l’escenari més important de la meva carrera, sens dubte, i rebre una ovació així em va fer tenir un moment de debilitat i d’emoció. Pensava que havia tornat a fer una cosa que era un objectiu i que veia lluny i complicat després de tres mesos sense jugar, dues lesions i tot el que havia passat.

–Era un moment decisiu de la temporada i l’exigència màxima. ¿No?

–Han sigut dos mesos  molt intensos i al final millor gairebé impossible. La lesió a Austràlia..., no poder jugar a Acapulco... Indian Wells i Miami era molt dur, però des que vaig tornar a la Copa Davis només he perdut un partit i jugant bé la majoria.

“Han sigut dos mesos  molt intensos i al final millor gairebé impossible”

–¿Sorprès?

–Una miqueta, perquè així com l’any passat vaig tenir una gran pretemporada i em sentia preparat per competir, aquest any era una incògnita. No sabia com arribaria ni físicament ni tennísticament. 

–Després d’un esforç així ve la davallada d’adrenalina, ¿no?

–És normal que el meu cos tingui aquesta davallada després d’una exigència màxima. Es noten i els anys, també. Ara vull descansar, però no puc relaxar-me gaire. Ve Wimbledon, que per a mi és un torneig molt important i l’he de preparar adequadament, per arribar amb garanties físicament i tennísticament.

–La gent veu gairebé normal i lògic que guanyi vostè. ¿Això com es maneja?

–Des de fora no s’aprecia però un surt a la pista sabent cada dia que es pot perdre i es pot guanyar. Aquesta tensió és  un desgast i necessites un descans mental. No és com abans quan eres més jove. Ara he de cuidar els meus genolls, cuidar el cos.

–¿Com s’entén una carrera llarga com la seva o d’altres jugadors de la seva generació? 

–Els temps han canviat, la gent dura una mica més que abans i crec que és perquè hi ha alguns jugadors que apreciem l’esport, valorem i estimem el que fem. I per això estem tenint una carrera llarga.

“Ara ve Wimbledon, que per a mi és un torneig molt important i hi he d’arribar bé”

–¿El preocupa el desgast físic que li suposarà d’aquí a uns anys?

–Ara mateix no penso massa en això perquè si ho fes no m’aixecaria cada dia a donar el que he de donar per ser on soc. He portat el meu cos moltes vegades al límit i sé que tindré seqüeles  pel que fa al genoll, peus, articulacions, maluc i tot això, Estem en un esport molt exigent i el desgast del meu cos estarà allà.

–¿Què canviaria de la seva carrera, si pogués?

–Soc d’aquests que diria que no canviaria res, però a misses dites  sí que prendria algunes decisions diferents, cal prendre-les i arriscar i de vegades un arrisca massa, per a mi especialment físicament.

–¿Alguna en concret? 

–Quan em vaig infiltrar el genoll a Wimbledon el 2012. Em vaig arriscar i després vaig haver d’acabar parant més de sis mesos. També quan em vaig infiltrar el canell el 2016 a Roland Garros i se’m va rebentar. És clar que canviaria això, però llavors em sentia capacitat per guanyar el torneig i vaig decidir seguir. Després vaig haver d’abandonar. Segurament si tornés a aquesta situació, sense conèixer el que va passar després, potser ho repetiria. Al final som esportistes i el que volem és aprofitar el moment.

“Soc una persona obedient i sempre he cregut que des de fora les coses es veuen millor que des de dins”

–¿Com accepta consells algú que ho ha guanyat gairebé tot?

–Soc una persona obedient i sempre he cregut que des de fora les coses es veuen millor que des de dins. Escolto sempre la gent que tinc al meu costat, encara que, després de vegades prenc les meves decisions de forma diferent. Crec que des de la humilitat que un necessita per deixar-se aconsellar és més fàcil triomfar.

–Li fa respecte la figura de Rafael Nadal que s’ha creat amb els seus èxits?

–La veritat és que soc una persona bastant natural i no em plantejo tantes coses. És cert que el que estic aconseguint és una cosa difícil d’imaginar i, suposo, que serà difícil d’igualar. No visc pensant: ‘Oh, que bé que ho he fet’. El que s’ha aconseguit és molt emocionant però això no em porta a perdre la perspectiva del que és la meva vida real, la meva família i els meus amics.

“El que he fet és difícil d’imaginar i igualar però no visc pensant: ‘Oh, que bé que ho he fet’. 

–¿És conscient de la repercussió que té qualsevol opinió seva? ¿Com quan va demanar eleccions?

–En aquest país es parla molt de democràcia i més coses però aquesta gent que parla tant de democràcia i li agrada tant aquesta paraula no se l’apliquen a ells mateixos. Jo no vaig demanar eleccions, ni vaig ser irrespectuós amb ningú ni vaig exigir res. Jo vaig donar la meva opinió com un ciutadà més. Dit això, ara també crec que s’està fent bé amb nous ministres, seriosos i preparats, i la veritat, l’únic que puc desitjar és que les coses vagin el millor possible. M’agradaria que tinguéssim tranquil·litat i estabilitat. Com més gent estigui  ben atesa, més feliços serem tots.

–¿S’ha sentit qüestionat per la seva opinió?

–Hi ha  gent que falta al respecte perquè no li agrada el que es pugui dir, però a mi tampoc no m’agrada el que puguin dir segons quina gent o les actituds que veig que es fan al Congrés dels Diputats i no per això escric un tuit criticant segons quines barbaritats.

“Jo no vaig demanar eleccions, ni vaig exigir res, jo vaig donar la meva opinió com un ciutadà més” 

Notícies relacionades

Un Nadal inexpugnable s'emporta l''onzena' de Roland Garros

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

¿I què li sembla que hi hagi un ministre d’Esports que diu que no li agrada l’esport?

–Bé, això ho va dir abans. No podem ser sempre esclaus de les nostres paraules. Deixem de tirar-nos pedres. Aquest és un país que sempre està a punt de criticar, i jo ho sento, però no participo d’aquest 'xou'. Cadascú pot tenir les seves idees, però al final, la política està al servei del ciutadà. Seria bo que encara que tinguéssim diferents sensibilitats tots reméssim cap a la mateixa direcció perquè les coses fossin millor.