Un Nadal inexpugnable s'emporta l''onzena' de Roland Garros

3

Es llegeix en minuts

Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

Per què confiar en El Periódico

10 de de juny del 2018. Actualitzada 11 de de juny del 2018 a les 09:36

0 Comentaris

L’escenari té 716,5 metres quadrats de terra vermella. És al Bois de Boulogne a París. El propietari es diu Rafael Nadal Parera, tennista de 32 anys. Un campió estratosfèric que aquest diumenge va aixecar per onzena vegada la Copa dels Mosqueters i que des del 2005 no ha perdut una final a la central Philippe Chatrier. L’últim en intentar-ho, Dominic Thiem, austríac de 24 anys, va marxar de la centenària central, que demà enderrocaran, després de patir un bon càstig (6-4, 6-3, 6-2) a mans d’un indestructible campió que va fer una nova exhibició i va anunciar que li queda corda per a estona.

“La victòria pertany al més obstinat” era el lema del llegendari pilot francès Roland Garros, a qui ahir, abans de la final, es va retre homenatge en el centenari de la seva mort. La seva màxima la podria haver firmat Nadal mateix. Ningú és més obstinat que ell per superar contratemps i buscar la victòria com si s’hi estigués jugant la vida. Així ha escrit la seva llegenda. I una altra vegada ho va tornar a fer. El programa oficial del torneig anunciava la final preguntant-se a la portada “¿Canvi de poder?”. Sembla que no coneixen Nadal, però, per si de cas, el campió va demostrar al sortir que no volia ensurts. Li tenia un respecte màxim a Thiem.

El pla de Thiem no va funcionar

Nadal no volia sorpreses com en altres partits i ja des del primer punt va utilitzar la màxima pressió. En cinc minuts tenia el 2-0 i Thiem només havia guanyat un punt de sis. El seu pla funcionava; l’austríac, que va dir que en tenia un “per guanyar a Nadal”, no semblava poder fer-lo servir davant de la pressió a què el sotmetia el número 1 del món mantenint-lo a cinc metres de la línia de fons i insistint-li en el revés, una vegada i una altra, sense parar.

Thiem va trampejar el 3-0 com va poder i va trencar la sacada de Nadal per igualar el marcador (3-3). Semblava que l’austríac reaccionava i, amb esforços sobrehumans i molt risc, mantenia el pols. Però en el moment decisiu per dilucidar el set, tot el seu treball i esforç es va ensorrar. Va titubejar, i tres errors no forçats li van costar la sacada i el set després de 57 minuts. Nadal el va obligar a jugar al límit cada pilota. Quan més difícil era la situació, el manacorí treia un cop impossible de la seva Babolat: ara una deixada inesperada, després un globus impossible, un passing que netejava la línia o una pilota que queia a pes, sense cap resposta possible. Un turment per a Thiem. Punts que valien per dos, per la frustració i desesperació de l’austríac.

En aquells moments la muntanya es fa difícil d’escalar per a qualsevol que sigui humà, encara que es digui Thiem i estigui entrenat en les forces especials austríaques. “Quan has perdut un set i vas 3-0 a sota, només veus Nadal davant teu, veus els seus 10 Roland Garros i, darrere, a tota la seva gran família, que semblen molts més”, deia Juan Carlos Ferrero, campió del 2003.

La mà adormida

Amb el pla a a la paperera i el pla b fulminat per Nadal, a Thiem només li quedava començar a “resar”, com havia dit el seu entrenador Galo Blanc el dia abans. “Confiar que Nadal no tingui el seu millor dia”. Però això en una final, i especialment a Roland Garros, no va mai a missa. Nadal no va donar-li cap opció malgrat que es va espantar en el tercer set (3-1), quan se li adormia la seva mà esquerra i va haver de ser tractat a la pista, traient-li l’embenat compressiu que portava i fent-li massatges perquè se li adormien els dits. Ja havia tingut problemes en el partit contra Diego Schwartzman. Va dir que era per la humitat i que les canelleres li relliscaven.

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

“Quedava tan poc... Hauria sigut terrible, una tragèdia,” admetia Toni Nadal, que es va asseure a la seva cadira de la llotja, com en els vells temps. “M’ho ha demanat Moyà”, va explicar. “Ara soc el seu oncle, no el seu entrenador”. Tot i que la seva veu va ressonar tot el partit a la Philippe Chatrier. Al final no hi va haver tragèdia. Després de 2 hores i 42 minuts, Nadal va aixecar els braços al cel. L’onzena se’n va cap a Manacor i ell continua sent el millor de la terra. La història interminable continua. 

Així ha narrat la final en directe Xavi Chica.