Federer, rei de reis a Wimbledon

Districte SW19, Church Road, Wimbledon, si algú vol enviar un missatge de felicitació a Roger Federer, aquesta és l’adreça. La carta no es perdrà. A l’All England Tennis and Croquet Club de Londres hi té un petit racó d’una herba impol·luta fins que arriba el mes de juliol, de 23,77 per 8,23 metres, on ha plantat la raqueta des que va guanyar el 2003 i s’ha convertit en el gran senyor de la Catedral del tennis.

Ahir diumenge, 17 de juliol del 2017, a les 15.52 hora local, va ser entronitzat com a Roger VIII de Wimbledon després de conquistar el seu vuitè títol i augmentar la seva llegenda, en què s’ha convertit en el primer tennista de la centenària història d’aquest escenari màgic que ho aconsegueix, superant el nord-americà Pete Sampras i el llegendari britànic William Renshaw, que ho va fer fa quasi un segle i mig, quan aquest esport començava a jugar-se als camps anglesos per passar l’estiu.

CILIC, LESIONAT

Federer va obtenir el rècord de rècords al vèncer el croat Marin Cilic per 6-3, 6-1 i 6-4, en  una hora i 41 minuts i sense l’èpica que mereixia el seu triomf. El seu rival no li va poder plantar cara per culpa d’unes butllofes als peus que arrossegava des de les semifinals de divendres. Amb 6-3 i 3-0 en contra, el gegant croat (1,98 metres) es va asseure a la cadira sense poder evitar les llàgrimes per la impotència física. Només va seguir a la pista per no destrossar una festa en què era el dolent de la pel·lícula.

«Jugar amb una lesió és molt cruel. Ets un heroi», li va dir Federer al final del partit. Minuts abans, sense excedir-se, el vuit vegades campió va fer una passejada triomfal pel seu jardí preferit davant la decepció  dels 15.000 espectadors que omplien la central, que es van quedar sense veure la batalla que es prometia abans de la final, i per als antics campions de Wimbledon que eren al royal box, com Rod Laver, Stefan Edberg, Stan Smith, Jan Kodes, Justin Rose i Manuel Santana, i no ocultaven el seu avorriment.

SENSE PERDRE UN SET

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

No era el seu problema. Ningú li hauria desmerescut el seu retorn triomfal a Wimbledon, on no guanyava des del 2012. Cinc anys d’espera i derrotes per recuperar el títol als 35 anys i 343 dies, el campió de més edat del torneig. I ho va fer com mai abans. Sense perdre un set en tot el torneig, un tal Bjorn Borg va ser l’últim a aconseguir la proesa. «Guanyar sense perdre un set és màgic. No m’ho puc creure. És el màxim. He patit derrotes dures però sempre m’he sentit capaç de tornar. Hi he cregut i avui soc aquí», va dir Federer, mentre a la llotja els seus quatre fills s’ho miraven, sense gaires alegries. «Sembla que no ho entenen gaire», va dir emocionat.

Federer es va anotar a més un nou Grand Slam, ja en són 19; només Rafael Nadal aguanta darrere seu, tot i que està a quatre. En aquest final de temporada tots dos van camí de lluitar pel número 1 mundial.  De moment són 3r i 2n, però l’avantatge és per a Federer, que l’any passat no va jugar cap torneig més quan va caure en les semifinals de Wimbledon i va decidir parar per recuperar-se.