Del Potro, l'altre guanyador

Quan s’ha estat a baix de tot, a un pas de l’abisme i a punt d’abandonar, la visió de la vida canvia. I quan un aconsegueix sortir del túnel i veure la llum, tornar a començar, és una persona diferent. També en el tennis. I si algú ho exemplifica, aquest és Juan Martín del Potro, que va caure ahir en els quarts de final de l’Open dels Estats Units davant Stan Wawrinka.

Però Del Potro se’n va sentint-se «clarament guanyador», encara que caigués per 7-6 (7-5), 4-6, 6-3 i 6-2, que donava el pas del suís a semifinals davant Kei Nishikori i el deixa a ell sense opcions d’intentar reconquistar el gran que va aconseguir el 2009 quan tenia 20 anys.

Aquesta sensació l’expliquen millor que res 80 segons. Quan a la 1.18 de la matinada de dijous passat Wawrinka servia en el quart set, 5-2 amunt, els gairebé 3.000 espectadors que quedaven en un estadi en aquells moments semibuit el van omplir amb aplaudiments i un clam. «¡Oé, oé, oé, oé! ¡Delpo, Deeelpooo!». Wawrinka, conscient de la transcendència del moment, es va retirar una mica cap al fons, i va deixar l’argentí banyar-se en aquell amor a crits d’uns fans que entenen l’esforç, la tenacitat i l’esperit de superació de Del Potro.

No va ser gaire després d’aquell títol novaiorquès aconseguit el 2009 davant Roger Federer quan una lesió al canell dret va allunyar Del Potro de la competició i el va obligar a sotmetre’s a una cirurgia. I encara que va tornar, i el 2014 havia pujat fins al quart lloc en la classificació mundial, van començar llavors els problemes amb un tendó al canell esquerre. Una operació, una altra, i l’angoixa de veure que no se solucionava res. El juny del 2015 Del Potro es va plantejar seriosament retirar-se. Va decidir llavors donar una última oportunitat al bisturí. Benaurada decisió.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

El febrer d’aquest any, Del Potro va tornar a la competició. Es va perdre Roland Garros, però a Wimbledon va arribar a la tercera ronda després de derrotar, precisament, Wawrinka. Però el deliri pel seu celebrat retorn va esclatar als Jocs de Rio, on va batre Novak Djokovic en primera ronda, va deixar Rafael Nadal sense opcions de lluitar per l’or i es va penjar la plata en un grandiós partit amb Andy Murray.

L’Open nord-americà va decidir convidar aquest jugador, que segons els rànquings era el 142 del món. I cada partit, fins i tot la derrota, ha sigut una celebració. «És difícil descriure-ho amb paraules. He perdut el partit, sí, però no l’oblidaré mai. Això val molt més que un partit, que un torneig», deia un Del Potro que se’n va havent ascendit fins al lloc 63 mundial. «Les emocions que em fa viure la gent són inesborrables. Potser ni guanyant un torneig les tenia. Disfruto molt més», reconeix. Ara és capaç de riure fins i tot quan està perdent.