L'atmosfera superior es refreda a velocitat de vertigen

L'atmosfera superior s'està refredant deu vegades més de pressa que l'escalfament de la superfície del planeta: el canvi afecta els vents, la temperatura del mar, la pressió atmosfèrica i el gel marí antàrtic.

La atmósfera superior se enfría a velocidad de vértigo

La atmósfera superior se enfría a velocidad de vértigo

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’atmosfera superior, situada a uns 90 km sobre l’Antàrtida, s’està refredant a un ritme deu vegades més ràpid que l’escalfament mitjà a la superfície del planeta, ha descobert una investigació liderada per la Universitat de Tasmània.

 Des de la dècada de 1990, els científics de l’estació de recerca Davis d’Austràlia han pres més de 600.000 mesuraments de les temperatures a l’atmosfera superior sobre l’Antàrtida.

 S’han valgut d’instruments òptics sensibles anomenats espectròmetres per analitzar la brillantor infraroja que irradien les anomenades molècules d’hidroxil: existeixen en una capa prima situada a uns 87 km sobre la superfície de la Terra.

 Aquesta «brillantor d’aire» permet mesurar la temperatura en aquesta part de l’atmosfera, explica l’autor principal de la investigació, John French, en un article publicat a ‘The Conversation’.

 Els resultats mostren que, en l’alta atmosfera sobre l’Antàrtida, el diòxid de carboni i altres gasos amb efecte d’hivernacle no tenen l’efecte d’escalfament que tenen en l’atmosfera inferior (al xocar amb altres molècules). En canvi, l’excés d’energia s’irradia a l’espai, cosa que causa un efecte de refredament.

 La investigació ha determinat aquesta velocitat de refredament: durant 24 anys, la temperatura de l’atmosfera superior s’ha refredat aproximadament 3ºC, és a dir, a un ritme d’1,2ºC per dècada. Això és, aproximadament, un ritme deu vegades més alt que l’escalfament mitjà en l’atmosfera inferior, que ha sigut, aproximadament, d’1,3ºC durant tot el segle passat, destaca French.

 En declaracions a la revista ‘Cosmos’, John French i Andrew Klekociuk, tots dos de la Divisió Antàrtica Australiana, expliquen per què passa això.

 Tot i que la majoria de l’atmosfera és transparent a la radiació que emet l’activitat humana i permet la seva dissipació, el CO2, cada vegada més present, no ho és.

 En conseqüència, el CO2 provoca que aquesta radiació augmenti l’energia cinètica de l’aire i la temperatura a la superfície terrestre. No obstant, com que l’atmosfera superior té una densitat molt menor, l’energia pot dissipar-se i provoca el refredament.

 A mesura que augmenten les concentracions de CO2 en l’atmosfera, més s’escalfa l’atmosfera inferior i més es refreda l’atmosfera superior.

 Desxifrant senyals naturals

Desxifrant senyals naturals Els investigadors destaquen també que aquests processos influeixen en el cicle estacional (més càlid a l’hivern, més fred a l’estiu) i en el cicle d’activitat d’11 anys del Sol (que involucra períodes solars més tranquils i intensos) a la mesosfera.

 Durant la seva investigació, els científics van descobrir un cicle natural no identificat prèviament en l’atmosfera polar superior, conseqüència possible d’aquests canvis atmosfèrics.

 Es tracta d’un cicle de quatre anys a què han anomenat oscil·lació quasi-quadriennal (QQO), durant el qual les temperatures varien entre 3ºC i 4ºC a l’atmosfera superior.

 Encara no se sap què impulsa aquesta oscil·lació, però els investigadors assenyalen que afecta els vents, les temperatures de la superfície del mar, la pressió atmosfèrica i les concentracions de gel marí al voltant de l’Antàrtida.

 Núvols brillants de nit

Núvols brillants de nit Una altra observació d’aquesta investigació es refereix a com les temperatures de refredament estan afectant l’aparició de núvols noctilucents o brillants de nit. Són núvols molt rars, que es produeixen a una altitud d’aproximadament 80 km a les regions polars durant l’estiu.

 Es componen de vidres de gel i requereixen temperatures al voltant de menys 130ºC per formar-se. El seu augment representa un clar indici del canvi climàtic, ja que un refredament més gran de l’atmosfera superior propicia la seva aparició: s’estan tornant més brillants i estesos a l’hemisferi nord.

  

 Referències

Referències Analysis of 24 years of mesopause region OH rotational temperature observations at Davis, Antarctica ¿ Part 1: long-term trends. W. John R. French et al. Atmos. Chem. Phys., 20, 6379¿6394, 2020. DOI:https://doi.org/10.5194/acp-20-6379-2020

 Analysis of 24 years of mesopause region OH rotational temperature observations at Davis, Antarctica ¿ Part 2: Evidence of a quasi-quadrennial oscillation (QQO) in the polar mesosphere. W. John R. French et al. Atmos. Chem. Phys., 20, 8691¿8708, 2020. DOI: https://doi.org/10.5194/acp-20-8691-2020

Notícies relacionades

  

Foto:  Núvols de nit brillants vistos des de l’estació de Davis a l’Antàrtida el 1998. Crèdit: John French.