Revelen els secrets del nucli intern de Mart

Segons les dades sísmiques obtingudes amb el mòdul d’aterratge InSight de la NASA, que va estudiar les entranyes marcianes durant quatre anys, el cor de Mart és un aliatge de ferro líquid, amb quantitats sorprenentment grans de sofre i oxigen barrejats. Al saber més sobre el nucli intern marcià, els científics podran comprendre millor la història del planeta vermell i per què és tan diferent de la Terra.

Un equip internacional d’investigació, que va incloure especialistes de la Universitat de Maryland, als Estats Units, va utilitzar la informació del mòdul InSight de la NASA sobre les ones sísmiques a Mart, i va descobrir a partir d’aquestes dades les propietats exactes del nucli del planeta vermell. Els especialistes creuen que aquest coneixement podria aportar noves pistes sobre com es formen, evolucionen i sostenen els planetes terrestres, i per què és possible o no que s’hi desenvolupin condicions propícies per a la vida.

D’acord amb el nou estudi, publicat recentment a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS), els investigadors van trobar un nucli d’aliatge de ferro completament líquid, amb uns alts percentatges de sofre i oxigen. L’escenari és semblant al que van predir les principals teories respecte de la qüestió, però ara s’ha pogut verificar gràcies al registre de les ones sísmiques. 

Notables diferències amb el nucli de la Terra

Segons una nota de premsa, les dades d’InSight permetran finalment descobrir al detall les característiques del centre de Mart i què fa que el planeta vermell sigui tan diferent de la Terra, malgrat que comparteixen certs aspectes, principalment perquè tots dos són planetes terrestres. Per determinar aquestes diferències, els científics van rastrejar la progressió de dos esdeveniments sísmics a Mart, un de causat per un terratrèmol i un altre de derivat d’un gran impacte.

La detecció d’ones que van viatjar a través del nucli del planeta durant aquests esdeveniments els va permetre comparar el temps que van necessitar aquestes ones per traslladar-se a través de Mart, en comparació amb les ones que es van mantenir a la capa. Al combinar aquesta informació amb altres mesuraments sísmics i geofísics, l’equip d’investigadors va poder estimar la densitat i altres condicions del material a través del qual van viatjar les ones. Els resultats indiquen que Mart posseeix un nucli completament líquid: la Terra, en canvi, presenta un nucli extern líquid combinat amb un nucli intern sòlid.

Alhora, els científics van aconseguir revelar detalls sobre la composició química del nucli, i destaca una quantitat sorprenentment gran d’elements lleugers, principalment sofre i oxigen, que dominen la capa més interna de Mart. Les troballes suggereixen que el 20% del pes del nucli es compon d’aquests elements. 

L’elevat percentatge d’aquests elements difereix notablement de la proporció de components lleugers presents al nucli de la Terra, cosa que indica que el centre de Mart és molt menys dens que el cor de la Terra. Aquesta diferència apunta a l’existència de diferents condicions de formació per als dos planetes.

L’evolució de Mart 

En el seu estudi, els científics han explicat que les propietats del nucli d’un planeta poden servir com un resum de com es va formar i va evolucionar aquest cos planetari al llarg del temps. En aquest sentit, van destacar que el resultat final dels processos de formació i evolució pot ser crucial per a la presència o l’absència de condicions propícies per sustentar la vida.

En el cas de la Terra, la singularitat del seu nucli li va permetre generar un camp magnètic que ens protegeix dels vents solars i altres amenaces del clima espacial, cosa que ens permet conservar l’aigua superficial i altres aspectes de gran transcendència perquè la vida prosperi. Per contra, el nucli de Mart no genera aquest escut protector, cosa que determina que les condicions de la superfície del planeta vermell siguin hostils per a la vida.

No obstant, diverses teories afirmen que en algun moment hi va haver a Mart un escut magnètic semblant al camp generat pel nucli de la Terra, a causa dels rastres de magnetisme persistents a l’escorça marciana. Els autors de la nova investigació creuen que això podria significar que Mart va evolucionar gradualment a les seves condicions actuals, i que va canviar d’un entorn potencialment habitable a un ambient increïblement hostil. 

Notícies relacionades

Serà possible viatjar a Mart en només 45 dies

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

Per als especialistes, les condicions al nucli intern de Mart, com per exemple la presència de petits rastres d’hidrogen, haurien exercit un paper clau en aquesta evolució, igual com els impactes violents de roques espacials.

Referència

First observations of core-transiting seismic phases on Mars. Jessica C. E. Irving et al. PNAS (2023). DOI:https://doi.org/10.1073/pnas.2217090120