Realment no sabem com els animals experimenten el món

Cada espècie animal, inclosa la humana, està enclosa en una bombolla sensorial única que l’indueix a percebre l’entorn com una petita porció de la realitat. Imaginar el món com el perceben els animals obre una nova apreciació de les meravelles quotidianes de la natura.

En les últimes dècades, la investigació sobre la forma en què els animals perceben el món s’ha disparat i el periodista científic britànic i guanyador dels premis Pulitzer Ed Yong resumeix en un nou llibre els últims descobriments científics en biologia sensorial.

Explica que la Terra és plena d’imatges i textures, sons i vibracions, olors i sabors, camps elèctrics i magnètics. Però que cada tipus d’animal, inclosos els humans, està tancat dins de la seva pròpia bombolla sensorial única i percep només una petita porció del nostre immens món.

Descobreix escarabats que se senten atrets pel foc, tortugues que poden rastrejar els camps magnètics de la Terra, peixos que omplen els rius amb missatges elèctrics i fins i tot humans que gestionen un sonar com ho fan els ratpenats.

Meravelles sensorials

Meravelles sensorialsTambé que la cara escatosa d’un cocodril és tan sensible com els tous dels dits dels humans, que els ulls d’un calamar gegant van evolucionar per veure balenes rutilants, que les plantes vibren amb els cants inoïbles dels insectes festejant i fins i tot que uns mol·luscos com les vieires simples tenen una visió complexa.

Descriu en el seu llibre què veuen les abelles a les flors, què escolten els ocells cantaires en les seves melodies i què oloren els gossos al carrer.

I descobreix que, fins i tot abans que els embrions de granotes arborícoles hagin nascut dels ous, poden distingir entre vibracions inofensives i perilloses. Una vegada que escolten les baixes freqüències de les serps que ataquen, els embrions alliberen enzims a les seves cares que descomponen els ous: així els capgrossos poden escapar.

Nova visió de l’entorn

Nova visió de l’entornTal com explica al respecte Yong en una entrevista amb la revista ‘Nature’, per entendre l’immens món sensorial dels animals cal partir d’una nova visió de l’entorn (umwelt, en alemany), un terme que, en paraules del zoòleg alemany Jakob von Uexküll, en aquest context, es refereix a l’entorn sensorial d’un animal: el món perceptiu en el qual aquest animal habita.

El matís és important, perquè cada espècie té el seu propi conjunt d’imatges, olors, sons i textures que pot percebre: poden ser molt diferents de les que pot percebre una altra criatura, destaca Yong.

Uexküll posa com a exemple la paparra, un invertebrat xuclador de sang que és sensible al caliu d’un cos humà, al tacte del pèl sobre la pell i a l’olor de l’àcid butíric que podria revelar la presència d’un humà.

La majoria de les altres coses que podem sentir, com la llum i el color, no formen part de l’‘umwelt’ de la paparra, destaca Uexküll, de la mateixa manera que hi ha moltes altres coses que no són part de l’‘umwelt’ humà i que altres animals poden sentir, com els camps elèctrics, els camps magnètics, la llum ultraviolada, etc.

Petita porció de realitat

Petita porció de realitatEl concepte d’‘umwelt’ indica com tot el que percebem, malgrat que se senti com tot el que cal percebre, és, de fet, només una petita porció de la plenitud de la realitat, destaca Yong, que afegeix que l’‘umwelt’ de cada espècie s’adapta a les seves necessitats particulars.

Aquest ‘umwelt’ és tan expansiu i limitat com correspon a cada criatura, explica, de manera que és erroni suposar que els animals senten el món de la mateixa manera en què ho fem els humans: això és una forma d’antropomorfisme que perdura en la cultura actual i que col·loca els humans en un il·lusori pedestal per sobre d’altres criatures.

Un exemple d’aquesta diferència és que la majoria dels animals poden veure el color ultraviolat, però nosaltres som l’excepció animal d’aquesta capacitat.

Per a nosaltres no és només un altre color, sinó un color que no podem veure, per la qual cosa és impossible comprendre realment l’experiència subjectiva d’una altra criatura que pugui percebre l’ultraviolat.

Viatge a l’abisme de la nostra soledat

Viatge a l’abisme de la nostra soledatAfegeix que el seu llibre és un viatge a aquest abisme que separa la nostra experiència subjectiva, la nostra percepció de l’‘umwelt’, de la d’altres animals: exposa els límits del nostre coneixement del món animal, perquè, senzillament, no podem arribar a saber com viuen la seva experiència sensorial: no tenim referències equivalents en el nostre sistema nerviós.

En posa dos exemples: hi ha moltes espècies de peixos que generen els seus propis camps elèctrics per sentir el seu entorn. «Hem cartografiat el circuit que els permet produir i passar aquests camps elèctrics amb molt de detall, però la qüestió és la següent: ¿com sent això el peix? No ho sabem».

Un altre exemple: les balenes gegants, com les balenes blaves, fan crides infrasòniques molt profundes, i aquestes crides poden viatjar gairebé al llarg de tot un oceà. «Però, ¿les balenes es poden sentir entre si en aquestes llargues distàncies? Pot ser. ¿Es poden comunicar?» es pregunta Yong.

La imaginació com a recurs

La imaginació com a recursEl mateix es podria dir de l’ecolocalització dels ratpenats o de la magnetorecepció d’aus i tortugues, que continua sent un dels misteris més grans de la biologia sensorial.

Conclou que la gran veritat és que podem estar compartint el mateix espai físic amb altres animals i tenir alhora una experiència sensorial radicalment diferent d’aquest mateix espai.

Però Yong afegeix una cosa significativa que pot resumir la tesi del seu llibre: imaginar el món com el perceben els animals obre una nova apreciació de les meravelles quotidianes de la natura.

Notícies relacionades

La IA tria els seus amics com fem els humans

El barri on vius podria fer-te envellir més ràpid

«Crec que, si entenc que la natura és a tot arreu, puc emprendre una aventura simplement pensant en el món sensorial del pardal que s’asseu davant de casa meva. Llavors crec que la natura se sent com una cosa pròxima a mi, pròxima al meu cor i pròxima a la meva vida. I sento que, si aquest és el cas, la gent estarà més motivada per mirar de protegir-lo», conclou Yong en declaracions a NPR.

Referència

ReferènciaAn Immense World: How Animal Senses Reveal the Hidden Realms Around Us. Ed Yong. Random House, 2022.