¿Per què plou tant aquest estiu? Aquestes són les claus per entendre el ‘mal temps’ d’aquesta estació

Un dels factors que més està marcant el temps d’aquest estiu és un fenomen que està tenint lloc en latituds altes del continent europeu. Es tracta del conegut com a ‘bloqueig escandinau’, un anticicló que es forma entre el Regne Unit i Escandinàvia i que bloqueja l’avanç de borrasques. Aquest fenomen es comporta com una espècie de muralla que, d’una banda, blinda el ‘bon temps’ en aquesta zona i que, d’altra banda, promou el pas de situacions d’inestabilitat atmosfèrica en latituds més baixes. Això és el que està provocant que el mal temps persisteixi en llocs com Espanya fins i tot en una estació on, de normal, se solen donar estius més espaiosos.

Un altre dels factors que està alimentant les pluges estiuenques és la calor marina. De la mateixa manera que es va produir l’any passat, aquest estiu s’estan tornant a registrar rècords de temperatura a les aigües superficials tant de l’Atlàntic com del Mediterrani. Segons explica Del Campo, aquest factor per si sol no provoca un augment de les precipitacions però sí que pot contribuir a la creació de la tempesta perfecta. Un estudi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) apunta que la combinació d’una calor marina elevada i persistent, l’elevada presència de vapor d’aigua a l’atmosfera i l’arribada d’una situació d’inestabilitat atmosfèrica augmenten el risc de pluges torrencials.

Fa mesos que la comunitat científica adverteix de l’arribada d’El Niño, un fenomen que amenaça d’alterar encara més el clima terrestre. ¿Podrien ser les pluges d’aquest estiu símptoma de l’inici d’aquest cicle? Del Campo afirma que encara és aviat per percebre els efectes d’aquest fenomen. Sobretot a Espanya. «Fa un mes que sabem que aquest fenomen s’ha iniciat a les aigües del pacífic tropical, però encara és aviat per percebre’n els efectes a Espanya». En aquest sentit, el meteoròleg vaticina que els efectes d’El Niño a Europa podrien començar a sentir-se de cara a la tardor, quan l’augment de la temperatura de les aigües podria coincidir amb l’arribada de borrasques i, llavors sí, desencadenar una estació de tempestes més freqüents i intenses. 

¿Sabem si la crisi climàtica té alguna cosa a veure amb tots aquests fenòmens? Segons explica Del Campo, es necessiten més estudis d’associació per poder establir-ne un vincle directe. Això sí, el meteoròleg afirma que hi ha estudis que suggereixen que les situacions d’inestabilitat atmosfèrica com les que estem vivint ara mateix podrien ser més freqüents a causa de l’avanç del canvi climàtic. Alguns investigadors, de fet, suggereixen que l’escalfament de l’Àrtic podria estar propiciant les situacions de bloqueig anticiclònic al nord del continent. De la mateixa manera, també hi ha evidències que apunten que l’augment de temperatures de les aigües que alimenten les tempestes està relacionat amb l’escalfament global desencadenat per la nostra espècie.