¿Som a 'hiverstiu?

¿És certa la sensació que tenen moltes persones que aquest any no estem tenint hivern a Espanya i que vivim en una constant primavera avançada. ¿Ha desaparegut l’hivern? ¿Podem dir que ha nascut l’‘hiverstiu’?

Aquesta percepció popular no va gaire desencaminada de les estadístiques que ens han deixat aquests dos primers mesos de l’any, segons l’anàlisi efectuada per Wireless DNA per a EL PERIÓDICO. El 2019 ha començat sota unes condicions meteorològiques impròpies per a l’època de l’any, sotmeses a la influència gairebé crònica d’un anticicló que s’ha expandit cap alnord d’Europa. Aquest fenomen ha acollit tot el Mediterrani occidental i ha deixat valors rècord durant el mes de febrer en molts punts d’Espanya i de tot el continent.

En el conjunt del país, les precipitacions han sigut normals si prenem com a referència els dos primers mesos de l’any, amb una mitjana de 55 mm; això sí, amb una notable component geogràfica (més sec en el llevant i més humit al Cantàbric) i amb el mes de gener com a clau per mantenir la mitjana.

Un dels valors que reflecteixl’ambient anticiclònicpredominant són les xifres per sobre del normal a tot el territori espanyol pel que fa a la insolació, amb anomalies positives que han superat el 30%. El mes que ha sigut molt disruptiu amb l’habitual per a l’època de l’any ha sigut febrer, que s’ha erigit en el més sec del segle XXI. A més, s’han batut fins a 15 rècords locals referents a les temperatures màximes absolutes, el que es deriva del 44% d’hores de més que ha lluït el sol de mitjana (+88% a Burgos o +79% a Sant Sebastià). La precipitació mitjana a Espanya ha sigut de 15 mm en aquests 28 dies.

¿Ens hem d’acostumar a aquest temps inusual? ¿Es deu al canvi climàtic? Podria ser molt fàcil argumentar que aquest episodi de temperatures anormalment altes hi té relació directa. Però com en altres ocasions, hem de recordar que no es pot relacionar un episodi concret amb un fenomen global com aquest amb tanta lleugeresa. No obstant, hi ha certes estadístiques que ens poden portar a pensar que estem davant d’una tendència climàtica.

Des de 1965 fins a 1988 no hi havia cap any per sobre de la mitjana climatològica, i no obstant des de 1989 fins al 2018, són 19 de 29 anys les vegades que hem superat aquest límit. Aquest patró també es reflecteix a escala mundial, i és que el febrer del 2019 va tornar a ser càlid a tot el planeta. Les dades del programa Copernicus de l’ECMWF ens indiquen que es tracta del tercer mes més càlid de la sèrie, només per darrere del 2016 i el 2017.

La temperatura de la terra va estar 0,47 ºC més elevada. En molts llocs d’Europa es van superar anomalies de més de 10 ºC, i es van batre diversos rècords.

¿Seguirem amb aquest temps?

Després del pas de diversos fronts que han afectat per fi la Península aquesta setmana, sembla que ens tornarem a recuperar amb ambient anticiclònic i temperatures per sobre de la mitjana fins a mitjans de la setmana que ve, quan podríem tenir una nova irrupció freda i possibles pluges. Més enllà és molt difícil predir com evolucionarà la situació meteorològica, tot i que les previsions no són gaire optimistes.

La situació a Catalunya

A Catalunya, el 2019 es va inaugurar amb un gener, que partint de les temperatures podria considerar-se fred, amb una temperatura mitjana de 4,7 ºC (-0,5 ºC per sota dels valors climatològics). De fet, aquell va ser un mes particular, ja que va trencar amb una monotonia marcada per les anomalies positives (amb valors per sobre de la mitjana) que s’havien produït des de març del 2018.

No obstant, aquesta situació és una mica enganyosa. Com s’ha comentat, des de principis d’any estem sota la presència d’un anticicló, que tret de comptades ocasions ha provocat una gran oscil·lació tèrmica entre les temperatures diürnes i nocturnes a tota la Península. Aquesta discrepància entre màximes elevades i mínimes molt baixes també ha sigut la responsable de reflectir una mitjana lleugerament freda.

Per comprovar aquestes dades, els especialistes de Wireless DNA han treballat amb totes les estacions meteorològiques d’AEMET a Catalunya, i han obtingut així diverses conclusions.

Durant el mes de gener no hi va haver valors extremadament dispars als valors climatològics de referència, tot i que sí que es van registrar diversos dies en què les temperatures màximes van assolir els 20 ºC, provocant aquesta sensació d’estabilitat en la població.

No obstant, malgrat tenir unes temperatures que de mitjana han resultat ser lleugerament més fredes que les estadístiques climàtiques, quant a les precipitacions si que vam tenir un gener molt sec a Catalunya.

La precipitació acumulada a diverses estacions està bastant per sota dels valors climàtics que li correspondrien, i per tant en una situació de dèficit. A més la precipitació es va concentrar en molt pocs dies, i és que de les estacions reflectides en la que més dies va ploure va ser a Girona i Lleida amb cinc dies en tot el mes, i en la que menys a Reus amb només dos dies de pluja.

La mitjana de precipitacions per a tot el territori català va ser de 21 mm.

A Catalunya aquest febrer ha sigut molt càlid, amb una temperatura mitjana per a tot el territori que ha assolit els 7,9 ºC (1,7 ºC per sobre del normal). De fet, ha entrat al pòdium dels 3 febrers més calorosos d’aquest segle XXI, després del 2017 i el 2007.

Com hem comentat anteriorment, des que va començar l’any, l’ambient anticiclònic ha sigut el protagonista, situació que ha derivat en temperatures màximes molt elevades. La mitjana de les màximes ha sigut de 14,9 ºC (3,4 ºC per sobre del normal), el que situa aquest mes al tercer lloc en el rànquing de les temperatures més elevades des de 1940.

Contràriament, les mínimes han sigut baixes, amb una mitjana de 0,9 ºC.

Si comparem els valors climatològics de les estacions seleccionades amb els valors registrats veiem com estan molt per sobre de l’usual.

Al febrer només hem tingut un episodi fred (entre el 2 i 4) a causa de la influència de la borrasca Hel·lena. Posteriorment, les anomalies van tornar a ser molt positives, i destaquen els dies 22, 26 i 27.

Notícies relacionades

¿Què és un tàlveg meteorològic i com es produeix?

Comença l’hivern meteorològic: l’Aemet explica per què no serà normal

Quant a la precipitació, aquest mes ha sigut molt sec a Catalunya, amb una mitjana de 5 mm. Ha sigut un dels febrers més secs dels últims 99 anys.

A les estacions comentades on ha plogut més dies és a Girona amb quatre dies al febrer, on s’ha acumulat només un litre per metre quadrat. A Barcelona i Lleida només ha plogut un dia.