METEOROLOGIA

Per què plou tant aquest any i quin estiu ens espera

Aire fred del pol Nord va descendir a latituds més baixes del que és habitual i va desviar precipitacions per la península Ibèrica

Un anticicló de bloqueig al nord d'Europa ha mantingut les borrasques en zones més meridionals

rjulve41795078 barcelona    26 01 2018    barcelona   d a de lluvia para la180610141616

rjulve41795078 barcelona 26 01 2018 barcelona d a de lluvia para la180610141616 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Rafa Julve

Cap de les dues preguntes no sortirà a la selectivitat, però les respostes validarien un màster en converses d’ascensor. ¿Per què està plovent tant aquest any? ¿Continuarem així a l’estiu? Fa mesos que la península Ibèrica encadena precipitacions com no s’ha vist gaires anys mentre que alnord d’Europa s’han quedat parats amb tanta calor. I totes dues situacions estan relacionades. Encara que sembla que la situació no s’eternitzarà.

Tot va començar el mes de febrer passat, amb un escalfament sobtat estratosfèric. Aquest fenomen consisteix que les temperatures pugen sobtadament sobre el pol Nord i provoquen que es parteixi en dos el vòrtex polar  (una zona de baixes pressions on hi ha vents que giren en sentit contrari al rellotge). "A causa d’això, l’aire fred del pol Nord descendeix a latituds més baixes de l’habitual", expliquen Carlos Alonso, físic i CEO de Meteoclim, i Tomás Salom i Elvira de la Rubiera, meteoròleg i física de la mateixa entitat.

Encara que l’escalfament sobtat estratosfèric es repeteix cada tres o quatre anys, la forma amb què ho ha fet aquest any ha propiciat que es formés un anticicló de bloqueig al centre nord d’Europa, que actua com un pivot infranquejable per als núvols. Això ha provocat que s’obrís un canal que ha desviat les borrasques cap a la península Ibèrica, cosaque ha permès un increment de les precipitacions en aquest territori, apunten els especialistes. "Al seu torn, l’anticicló de les Açores es va desplaçar cap a l’oest, fet que va afavorir la formació d’aquest canal", afegeixen.

Alhora, mentre en les nostres latituds es perpetuaven les depressions i es produïa una situació meteorològica en les últimes setmanes més semblant a la de finals d’estiu, a la zona d’Escandinàvia l’anticicló de bloqueig va originar un augment de les temperatures i menys pluges de l’habitual.

El precedent del 2009

El 2016 hi va haver un escalfament sobtat estratosfèric, encara que no va ser tan intens ni de bon tros com l’actual. El 2009, en canvi, sí que se’n va originar un que va tenir més afectació. Prova d’això és que llavors el nivell dels pantans també estava ben amunt.

Aquesta situació meteorològica ha tingut un efecte considerable en les pluges registrades en el conjunt d’Espanya. El març passat, per exemple, va ser un mes històric: l’elevadíssima pluviometria registrada en gairebé tot el país va fer que la precipitació mitjana al conjunt d’Espanya (163 mil·límetres) fos un 347% superior al valor mitjà entre el 1981 i el 2010 (47 mil·límetres), informen els especialistes de Meteoclim.

Una altra prova de l’excepcionalitat l’aporta la Conselleria de Territori i Sostenibilitat sobre la situació a Catalunya. D’acord amb les dades del departament, tot i que en punts del litoral sud i central ha sigut seca, la primavera ha sigut la més plujosa des del 2013, i alPirineu  i el Prepirineu han registrat la quantitat de precipitacions més alta dels últims 69 anys.

Mapa del Servei Meteorològic de Catalunya que mostra el percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 en els mesos de març, abril i maig passats. / METEOCAT

Han sigut unes setmanes molt passades per aigua en molts punts, és clar, però és que la sensació que no para de ploure, sobretot els caps de setmana, es veu accentuada per un altre element que recorda Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. "El contrast ha sigut molt fort. L’any 2017 va ser el més sec a Catalunya des del 1950, el primer des que hi ha registres continus”. Semblava que les estacions intermèdies havien desaparegut; les últimes primaveres havien sigut molt càlides i seques i ara hem viscut una primavera que ha fet bons tots els refranys.

La predicció

¿I què ve ara? Tot i que la inestabilitat es podria mantenir durant uns dies a la Península, un augment de les temperatures per l’arribada d’aire càlid de l’Àfrica pot començar a trencar la dinàmica. Dit això, segons els meteoròlegs de Meteoclim la predicció per a l’estiu que ve no presenta un diagnòstic gaire clar.

Notícies relacionades

Amb la prevenció que ara per ara només es parteix de l’anàlisi d’un conjunt de models, després de la revisió d’alguns d’aquests per al període comprès entre juny, juliol i agost, "s’espera que al nord-est peninsular i les Balears tinguem un estiu lleugerament més sec del que és habitual, mentre que a la resta d’Espanya el temps esperat no presenta diferències respecte als valors climatològics mitjans" d’altres anys.

"Aquest fet pot ocórrer a causa de la suposada presència d’un anticicló més fort i persistent del que és habitual a l’Europa continental, cosa que també comportaria una estació més càlida al nord-est d’Espanya", afegeixen els especialistes. Tornen a matisar, això sí, que les probabilitats que tot això passi no són evidents al 100%, encara que "es troben per sobre del valor mitjà, per la qual cosa per a aquest estiu sembla que la tendència serà la d’unes temperatures més elevades i de poques pluges". [Consulteu aquí un pronòstic ampliat]