Posar el focus sobre qui guanya diners esclavitzant

L'esclavisme contemporani és una realitat infame i esgarrifosa que no podem obviar com si la cosa no anés amb nosaltres. Fa pocs dies, la marca de roba de Beyoncé va ser denunciada per utilitzar mà d'obra esclava a Sri Lanka. Veurem com reacciona la cantant i els seus seguidors davant l'acusació. Mentre la globalització econòmica s'ha accelerat a velocitat supersònica, la globalització dels drets humans va a pas de tortuga però, a poc a poc, està construint una consciència de ciutadania i d'ètica global.

Les denúncies d'Amnistia Internacional, Oxfam, Walk Free i altres defensors de drets sensibilitzen consumidors i ciutadans dels països desenvolupats fins al punt d'influir en reformes legislatives. Fa un any, el Parlament britànic va aprovar la Modern Slavery Act, que obliga les empreses a auditar les seves cadenes de subministrament i subcontractació per complir criteris d'ètica global i de treball decent. Barack Obama ha prohibit la importació de 350 productes obtinguts per l'activitat laboral esclava, des del marisc de Tailàndia fins a les alfombres de l'Índia i els cacauets de Turquia. El comerç global comença a disposar de regles ètiques gràcies a campanyes de les grans oenagés.

A Espanya, ni dretes ni esquerres han proposat res de semblant, ens fan viure com en una bombolla aïllada dels grans temes globals. ¿Per què? En l'informe de Walk Free, s'estima que hi ha 8.000 persones esclavitzades a Espanya però em sembla una dada molt a la baixa. L'oficial només referit a l'esclavitud sexual és de 45.000 persones, com reconeix el ministre de Sanitat. Fins al 80% de la prostitució s'exerceix de forma forçada i genera 3.700 milions (0,35% del PIB) que el ministre Cristóbal Montoro computa com a ingressos encara que no tributin.

La cara més bruta

Notícies relacionades

Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»

Corinna i les flors

La clau és posar el focus sobre els que guanyen diners esclavitzant i sobre els que consumeixen productes o serveis de l'esclavisme modern. El tràfic de dones, els traficants d'òrgans, la venda de nadons i nens per a adopció, els traficants d'immigrants, les trames de prostitució i el treball forçat en tallers sense drets són la cara més bruta del nostre model de vida i de consum. S'ha de reforçar la protecció jurídica, la inspecció laboral, la cadena de subministraments globals, la lluita policial i l'ètica del comerç contra tota forma d'explotació. Posar-ho difícil o impossible als empresaris sense escrúpols.

La dona i la infància són els dos subjectes més febles, especialment, si provenen de famílies pobres en entorns marginals. A partir d'enganys, segrestos o deutes, les cadenes de l'esclavisme modern els tracten com a cossos per guanyar diners. Encara que Aristòtils, John Locke o Voltaire van justificar l'esclavitud, ja no és defensable per ningú però es tolera com un mal natural inherent a la cobdícia humana més abjecta. Ens falta més activisme abolicionista, més consum ètic i una legislació protectora de drets humans que sigui de màxims i a tot arreiu. Som el que tolerem.