TELEVISIÓ I MAS
I Ernesto es va marcar un Paco Umbral
De manera més o menys recurrent, a la televisió hi passen coses que pel soroll que generen es queden per a la història. I dissabte, dins del programa Malas lenguas, en va passar una. Va ser una fotocòpia del que va tenir lloc el 21 d’abril de 1993, dins del programa Queremos saber a Antena 3, que presentava Mercedes Milá. Deuen recordar aquest episodi, suposo: el de l’escriptor Paco Umbral (q.e.p.d.) queixant-se de la seva nul·la presència al programa al qual havia sigut convidat per parlar i després que Mercedes li digués "Paco té la mà aixecada fa una estoneta...", a la qual cosa Paco Umbral va respondre allò de: "A mi m’has dit personalment per telèfon, Mercedes...". Heu de saber que em sé de memòria aquest monòleg d’Umbral, per acabar amb el conegut: "Jo he vingut a parlar del meu llibre".
El sorprenent dels dos casos, i n’hi ha hagut uns quants més, és que ningú esperava que aquestes dues figures rellevants del periodisme i la literatura (Ernesto Ekaizer i Paco Umbral) reaccionessin d’aquesta manera. Avui dia, resulta normal que qualsevol friqui de pa sucat amb oli s’aixequi i la faci grossa en un plató.
A més, em va cridar l’atenció la sorprenent tranquil·litat que va oferir en la seva resposta Jesús Cintora, mentre Ekaizer anunciava el seu gradual abandonament del plató, mentre deia "francament, hauria d’anar-me’n", després d’un anguniós silenci, al qual als tres segons va sentenciar: "I crec que me n’aniré". Perfecte. Cintora, immediatament, va respondre amb una simpàtica, relaxadíssima i gens estressant frase: "Bona nit, Ernesto". Però Ekaizer ho va voler deixar clar: "No és per vosaltres, no és per vosaltres cinc... És pel presentador". I Cintora, de nou, va respondre immediatament: "Gràcies, Ernesto".
Notícies relacionadesDesprés d’un episodi com aquest, un es queda estupefacte al sofà de casa veient el que acaba de veure, i ja em disculparan perquè baixi al fang del debat amb la següent pregunta: "¿Aquesta col·laboració es paga?".
És possible que algú pensi: "Senyor Mas, ¿vostè a quin costat es troba?". Els puc assegurar posant la mà sobre la Bíblia que a mi m’és igual. A més, crec que no és obligatori posicionar-se. O com a mínim a mi no em ve de gust fer-ho. Així que acabo el bitllet escrivint: "Francament, hauria d’acabar l’article". És més: "Acabo l’article".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crònica judicial El TJUE deixa per al juny l’amnistia i retarda el recurs de Puigdemont
- Infraestructures a Catalunya Junts tira per terra el consorci d’inversions que va pactar Illa amb ERC
- Illa celebra la Diada de Sant Jordi a Madrid
- Cita als tribunals Jordi Pujol Ferrusola nega que rebés diners a Andorra de les seves empreses
- El Govern es compromet a buscar un "instrument" equiparable a l’organisme
