La intensitat de Jordi Grau
Comunicar bé en una nit tan intensa com la de diumenge passat resulta més que necessari perquè el producte final sigui atractiu. Acostumo a donar vital importància a la intensitat de qui emet el missatge des del minut u fins al final d’un programa. I per a això aporto diversos exemples: el de Juanma Castaño en El partidazo de Cope; el de Manu Carreño en El larguero de la SER; Javier Ruiz, de Mañaneros en La 1 de TVE; el d’Helena García Melero en el Tot es mou de TV3, al màxim d’energia des que diu "Bon dia" fins que acomiada amb un "Gràcies i fins demà", i el missatge potent de Jordi Grau, tant en el Gol a gol d ’Esport3 com en l’especial electoral de diumenge passat a TV3.
Cada vegada que Grau prenia l’ús de la paraula un tenia la impressió, com a espectador, que havia de passar una cosa important. I passava. "¡¡Imatges impagables!!", manifestava Jordi Grau al veure Laporta ballant al seu box electoral. A més de la intensitat i la traça de Grau, destaco dues aportacions: en primer lloc, la periodista Mar Vila. En nits d’aquestes resulta fàcil deixar-se portar per la intensitat del que succeeix i, no obstant, es va dedicar a explicar el que passava amb calma, sense valoracions, amb correcció, vocalitzant i informant del que estava passant sense eufòries, presses ni estridències; per a aquestes ja hi havia Toni Freixa, els decibels del qual pujaven cada vegada que intervenia en el debat per defensar el president.
La segona aportació en positiu la van signar els editors de vídeo de l’especial, que van executar la seva feina amb una gran rapidesa posant a punt cada peça.
Notícies relacionadesAl final, entre power points, canelons i macarrons, em vaig quedar amb dues frases que van presidir la nit. La primera va ser del mateix Grau, que va dir a dos dels seus contertulians: "Xavi Lemus i Xavi Torres, vosaltres que heu passat moltes hores de la vostra vida a... Luz de Gas". Ningú va esperar aquest gir de guió. Però Torres va ser hàbil: "Correcte: vaig anar-hi ahir dissabte a preparar el terreny...".
I la segona la va encunyar Aleix Parisé, en el Tu diràs de RAC1, a l’assegurar: "Quan vaig al cine, a mi m’agrada que les històries tinguin un inici, una coherència i un final. I, com que Sirat no la vaig entendre, no em va agradar". Li va agradar més Una batalla tras otra. Tota una analogia del dia a dia de l’entitat blaugrana.
