Sílvia Abril salta sense xarxa a La 2Cat: «Em surt el cor per la boca abans de començar el programa»

--A ‘I ara què?’ no coneix el convidat que apareixerà per la porta.

Així és, mai sé qui em visita. Porta una producció molt complicada al darrere pel secretisme que envolta el programa, però ho estan aconseguint.

--¿Aquesta característica no li feia una mica de vertigen?

Molt no, ¡moltíssim! Però a mi m’encanta jugar i he descobert que em va prou bé. Em surt el cor per la boca abans de començar el programa i l’adrenalina se’m dispara, però cada vegada que apareix el/la convidat/a per la porta comença el joc i comença la improvisació. El programa acaba sent una cosa molt de veritat, molt divertida i amb moltíssimes sorpreses que fa mesos que l’equip fa mesos que prepara.

--¿Tampoc hi ha un guió establert per endavant, al no conèixer el convidat, o té almenys algunes preguntes fixes? ¿Què aporta aquesta característica al programa?

A mi em passen uns temes sobre els quals he de pensar. No hi ha guió, és un salt sense xarxa, però l’equip treballa el contingut amb el convidat. Es preparen temes dels quals el convidat vol parlar i d’allà surten les sorpreses del programa. Hi acaba havent sorpreses per a mi, però també per al convidat.

--S’imagina que un dia apareix un convidat per la porta... ¿i no sap qui és?

Doncs que obri la porta i que no conegui la persona que entri és una cosa que pot passar, però jo no em tallo ni un pèl i li preguntaria qui és, a què es dedica, de què vol parlar i... ¡que comenci la festa!

--¿Per què va voler que l’acompanyés al plató el seu gos Balú?

Perquè el plató és casa meva i, per tant, també la del Balú, que vindrà quan vulgui i pugui.

--¿Pot avançar algun dels convidats que passaran per ‘I ara què?’, o els àmbits a què es dediquen? Aquesta setmana debuta amb Santi Millán i Nora Novas.

Ja en portem uns quants gravats però no vull que els espectadors ho sàpiguen. Aquí jugarem tots a la mateixa lliga, però us puc avançar que m’han visitat persones vinculades a la tele, a la moda, a la música, al teatre, a la salut, a la comunicació... i que les converses han sigut molt enriquidores.

--¿La televisió pública permet més llibertat o imposa més responsabilitat?

La responsabilitat amb què em prenc la feina és sempre la mateixa, independentment que la cadena per a la qual treballi sigui pública o privada. Però jo estic acostumada a fer aparicions més curtes a la televisió, aquesta vegada jo porto les regnes del programa i, per tant, aquesta responsabilitat s’allarga durant gairebé una hora.

--¿La televisió pública és avui dia més valenta que la privada?

Estem en un moment en què la televisió pública està apostant potser per formats més arriscats, més atrevits i variats i això, per a una juganera com jo, m’hi va a favor.

--¿La molesta que de vegades valorin més els homes còmics?

Això també està començant a canviar. Tenim dones còmiques al capdavant de projectes a la televisió, per al meu gust encara en som poques però ens estem obrint, per fi, un espai.

--¿L’humor necessita incomodar o ja no estem per a això?

L’humor sempre ha servit per parlar de temes de vegades complicats i incòmodes, sí. Les coses, dites amb humor, sempre entren millor.

--Quan està en un programa, ¿se sent pressionada per les dades d’audiència? ¿És el primer que mira l’endemà?

L’audiència és una dada que sempre preocupa quan estàs fent tele, perquè al final treballem per arribar al màxim d’espectadors possible i és necessari que cadenes i productores deixin recorregut i ens donin prou temps perquè l’audiència ens trobi davant tanta oferta com hi ha i decideixin quedar-se o anar-se’n, però no soc obsessiva amb les dades. Sé que és molt difícil agradar a tothom, així que el millor que podem fer és estar convençudes del projecte que tenim entre mans i fer-ho el millor possible.

--Andreu Buenafuente i vostè van haver de cancel·lar les campanades a TVE per la seva baixa mèdica. ¿Es plantegen poder-ne fer la retransmissió aquest any?

D’això encara no hi ha res plantejat, podria mentir-vos i inventar-me una resposta, però no ho faré, queda molt d’any encara.

--Quan l’Andreu va estar fent ‘Futuro imperfecto’ un dia el va sorprendre al plató imitant Melody. Ell assegurava que no sabia que apareixeria. ¿S’imagina que ara la sorprèn ell a vostè a ‘I ara què?’ ¿Com reaccionaria?

Doncs no ho sé, però m’encantaria. No seria la primera vegada que es colaria en un programa meu, de fet ja va passar i va aparèixer per sorpresa en el programa on ja porto cinc temporades a La 2, ‘La recepta perduda’. Ho va fer per tornar-me la sorpresa que li vaig fer jo en el seu ‘Futuro imperfecto’ fent de Melody. Va ser breu, però molt divertit.

Notícies relacionades

Grups ultracatòlics carreguen contra Sílvia Abril per les seves paraules sobre l’Església: «Si li pica, que resi»

Adeu, Peixos

--Suposo que aquesta pregunta l’hi han fet moltes vegades: ¿Qui és més graciós a casa?

Ell, sens dubte.