Els posats i les formes de Gonzalo Miró

Bé, la meva resposta va ser "depèn". Perquè sobre com fer un ou dur, o presentar les curiositats del dia, doncs és clar que pot opinar. No hi veig el problema. Però la base de la pizza consistia a posicionar-se a favor o en contra sobre el que ha dit un polític. Amb una particularitat: que si permetem que es pugui opinar, que es permeti a tots els presentadors de totes les cadenes. Televisió Espanyola i Telemadrid; TV3 i Canal Sur. Altrament, no diré feixisme perquè està molt de moda, sinó que és sectarisme.

Doncs res, que fa dies, en el Directo al Grano de La 1, Marta Flich va donar la paraula a la periodista Isabel Durán, que amb una tranquil·litat sorprenent, que és el seu to habitual, va dir: "No entenc l’actitud de Sánchez, que cada vegada s’assembla més a Franco". Immediatament es van sentir algunes veus de desaprovació des de la taula de l’estil: "Apa, mare meva". Gonzalo Miró va posar el cap sobre la taula i es descollonava del riure.

I a partir d’aquí, Gonzalo Miró, notòriament enfadat, va fer el doble paper de presentador i d’opinant: "Mira, és que quan dius aquestes salvatjades cal parar-te, Isabel. És que tu no pots asseure’t a dir que Pedro Sánchez cada vegada s’assembla més a Franco". I encara més enfadat preguntava: "¿A compte de què?, ¿basat en què?". Una mica cani...

Notícies relacionades

Quevedo, a ‘La Revuelta’

De Blanca Paloma a Peter Gabriel i Massive Attack: més de 1.100 artistes demanen el boicot d’Eurovisió per "encobrir i normalitzar el genocidi d’Israel"

Em vaig imaginar un professional de la BBC de viatge per Espanya veient les formes de Gonzalo Miró. Segur que no es creuria que aquest canal és públic. I ho era. Per això, si Miró ha de passar una mala estona per escoltar el que no li agrada escoltar, escolti, per a la pròxima vegada no fa falta que convidin la tertuliana.

Al final aquest debat va quedar marcat per aquesta escena. Em va agradar més el to d’Isabel Durán, que va embolicar el seu discurs amb una forma impecable i un to correcte, però que va creuar Getafe, Chinchón i Aranjuez, tres dels pobles pels quals va passar. Tot i que vaig entendre més coherent el posicionament de Gonzalo, ho va perdre tot en les seves formes. Sovint un somriure, una pausa o un silenci resulten més demolidors que un enuig o un emprenyament en un plató.