La ràdio de les mil vides

La ràdio de les mil vides
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Avui, divendres, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio. Però, a veure, reflexionem. Està molt bé que a la ràdio, com a mitjà de comunicació, se li dediqui una jornada internacional pels mèrits aconseguits a través de la història, transcendència, pervivència, i la seva constant reinvenció.

Al final, això del dia mundial serveix perquè els programes principals de les emissores abandonin els estudis centrals i es ventilin durant tot el matí (per cert, hi ha molt poca ventilació als estudis).

Fa unes quantes dècades que la ràdio era un gran patracol, de la mida d’una capsa de sabates, que es col·locava al mig del menjador de les cases. Aquell estri era l’única manera de connectar-nos amb la realitat d’una manera més o menys immediata, o amb allò que se’ns venia com a realitat.

Va arribar una altra baluerna: la televisió. ¡Vaja! Massa aparells per a un menjador. ¿On col·loquem la ràdio, doncs? No hi ha problema: la ràdio es va reinventar i va començar a subministrar receptors més petits: començant pels de taula i després de butxaca amb l’ona mitjana, que incloïen un únic auricular de color blanc. Després es va incorporar a les cadenes de música (¿qui no ha tingut una minicadena amb doble platina per gravar emissores de ràdio i discos?), per seguir en els meravellosos walkman amb casset incorporat.

Notícies relacionades

Els automòbils també disposaven de ràdio, a la qual posteriorment també es van sumar el casset, el cartutx, el CD i la FM. I en els últims anys els sistemes RDS, DAB o DAB Plus. Fa molta falta que el mateix mitjà expliqui de què va tot això, perquè al final acabarà tenint més sistemes que oients.

¿Que va aparèixer un invent anomenat telèfon mòbil? No hi ha cap problema. La ràdio hi continua sent. Fa més d’una dècada que aquest tipus de terminals incorporen un xip amb una aplicació per escoltar la ràdio en FM, especialment els models Android. Els d’Apple també, sempre tan egocèntrics, però l’empresa capava el seu propi trasto i els iPhone no van tenir mai FM. Interessos de les companyies de telefonia, van tancar aquesta aplicació, les ràdios van fer un nou salt mortal i... ¡alehop!, van aparèixer les aplicacions de ràdio per a la telefonia mòbil. Posem a la ràdio algun problema que sempre ens aportarà una solució. Visca la ràdio.