TELEVISIÓ I MAS
‘Moure muntanyes’
¿Heu pensat vosaltres intentar moure una muntanya? No és una cosa gens senzilla, ¿veritat? És que no ho és. És més: és impossible. Moure muntanyes va ser el títol del documental que TV3 ens va regalar, perquè va ser un regal, dimarts, dins de l’espai Sense ficció; una altra exitosa entrega dirigida per Carles Prats, amb realització de Xavier García Balañá i producció de Marta Rigau.
Moure muntanyes va tractar amb pares de fills afectats per les més de 7.000 malalties minoritàries que es coneixen a Espanya. Sí: 7.000. Aquella malaltia rara que ens sembla que mai ens toca i que sempre els passa als altres. I no és així. Tots participem en aquesta loteria davant malalties que no tenen cura.
No hi ha res que superi l’amor d’uns pares per un fill. Res. ¿I què es pot fer amb aquesta fragilitat que alhora és tan perfecta? Els fills són la nostra prioritat i tot el que tenim. "Després de 18 mesos d’odissea als hospitals per tan sols conèixer el diagnòstic del nostre fill, ens van enviar cap a casa i ens van dir que l’estiméssim molt", revelava en el documental una mare desconsolada.
"A pesar d’anar regularment a hospitals, de no poder caminar..., la meva filla és feliç, però jo no", argumentava l’Estíbaliz, de Basauri (País Basc), mare de la Paula. "El més dur de rebre un diagnòstic és quan et diuen que no hi ha cura, ni tractament possible", perquè sense diagnòstic no hi ha pronòstic.
"Abans de conèixer el diagnòstic, ja vam prendre consciència al saber que el Martí no seria el nen que esperàvem"... "És dur conèixer el diagnòstic, però és pitjor quan no en tens, perquè no saps què fer ni a qui preguntar", afirmaven la Meritxell i el Tono, pares del Iago.
Notícies relacionadesEl Sense ficció sempre és un espai que requereix l’atenció dels nostres cinc sentits i que ens asseguem al sofà, sense mòbil ni altres elements que ens distreguin. I el seu tractament va ser, una altra vegada, impecable: sense sensacionalisme, ni buscant la llàgrima fàcil i perquè ens convé, perquè tot forma part de la vida.
La determinació final és que no es tracta d’un problema de ciència, sinó de diners, dels maleïts diners, sempre disponibles perquè la indústria, per exemple de l’armament, faci negoci i apareguin poc per a les vides dels nostres fills, perquè cap nen és prou rar per no merèixer aquesta inversió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fora d’òrbita La lluita al carrer segueix a Grècia
- Tensió global Els Emirats desafia el consens del Golf i es converteix en gran objectiu de l’Iran
- Tempesta judicial i política La UDEF constata el lideratge de Zapatero en la xarxa d’influència
- Arcadi España, Ministre d’Hisenda: "Portarem endavant el nou finançament tot i que el PP el rebutgi"
- A un any del 23A Abascal entra en campanya per consolidar Vox com a tercera força
