El progrés i l’espera
L’equip d’investigadors oncològics que lidera Mariano Barbacid va anunciar fa uns quants dies un èxit inaudit. En un assaig amb ratolins i barrejant fins a tres fàrmacs, el càncer de pàncrees havia desaparegut per complet de la quarantena d’animals que havien sigut sotmesos a l’estudi.
En els dies posteriors al gran anunci, en aquestes mateixes pàgines ja s’ha informat que, abans que es pugui passar a l’assaig clínic en persones, l’equip d’investigadors haver de superar altres fases i fer més proves en un altre tipus de ratolins. Això no ha evitat que familiars de persones malaltes s’hagin proposat amb certa urgència per als assajos. ¿Qui no té urgència en temes de salut? I més encara amb malalties rares o tan difícils de curar com el càncer de pàncrees.
La ciència necessita tuns emps massa lents per als que no som científics. Si la seva salut depèn d’algun desenvolupament científic i segueix amb cert interès els avenços que hi ha, ja sap que un ha d’ajustar el focus per veure bé. Deixar-se enlluernar per un excés de fe és com no tenir ni una espelmeta per il·luminar: no veus bé i això només et garanteix dolorosos cops en la cama.
En la literatura és fàcil trobar respostes. I refugi. "Ja sé molt més, però, a canvi, sense cap seguretat". És un vers de la poeta polonesa i premi Nobel de literatura el 1996 Wislawa Szymborska que –intenti-ho– es pot aplicar a la vida i sempre funciona. Per exemple, quan un metge pot explicar-te amb precisió què està passant al teu cos, però no pot dir-te com acabarà. Quan coneixes totes les variables de l’embaràs, però no saps com serà aquest fill que ve. Quan una relació s’ha pensat i parlat fins a l’extenuació i, tot i així, pot acabar d’un dia per l’altre. Més quotidià encara: et prepares per fer una paella amb un bon arròs, brou casolà, peix fresc. Saps exactament què toca fer, ho has fet altres vegades. I, tot i així…
Funciona també quan sabem més coses que mai sobre el món –el clima, les guerres, els riscos globals– i, paradoxalment, ens sentim més fràgils.
Saber més no equival a estar fora de perill. Ens dona eines, llenguatge, context, però no ens deslliura de la incertesa. La ciència avança afinant preguntes sense garantir finals. Sabem més, però sense cap seguretat.
