L'editorial de Cristina Villanueva: Alliberats, però no lliures

Avui celebrem i aplaudim perquè cinc ciutadans espanyols tornen a casa. Formen part dels presos polítics alliberats a Veneçuela. I és legítim alegrar-se: tota excarceració és una bona notícia, especialment quan posa fi a més d'un any de detenció injusta.

El Govern ho defineix com un acte de justícia. El poder veneçolà, com un gest per consolidar la convivència. Tot això forma part del relat… Però no hauria d'ocultar l'essencial: mentre la repressió sigui una eina, no hi ha reconciliació real. Els alliberaments parcials no sempre són un canvi de rumb, sinó a vegades un gest calculat. Un moviment tàctic.

Notícies relacionades

‘Velvet’ en versió americana

Eva Soriano: «Vaig agafar mania al català perquè a l’escola es reien de mi al parlar-lo»

Així que avui celebrem el retorn dels nostres i, amb prudència i silenci, sabem que continuen les negociacions. La diplomàcia avui té nom propi: José Luis Rodríguez Zapatero. I que ningú al món pensi que és ingenuïtat… Ningú confon un gest amb democràcia, ni alliberament amb llibertat…

Aquí mostrem compromís amb la gent, també amb el poble de Veneçuela. Benvinguts a 'El segon cafè'.