Gràcies, Michael

El Sense ficció que va emetre TV3 dimarts passat dedicat als últims dies de Michael Jackson va ser senzillament excel·lent. No existeix cap altre terme. I vagi per davant que això ho escriu algú que no va ser un devot seguidor de la seva carrera artística.

La producció Michael Jackson, this is it és un documental que està produït per Columbia Pictures i va dirigir Kenny Ortega, i que va acabar superant els 105 minuts de durada. Va estar bé TV3 al deixar fins a l’últim frame tots els títols de crèdit dels que hi van participar.

¿De què anava? Després d’una dècada allunyat dels escenaris, no de les produccions musicals, l’artista preparava el nou model de concert, acompanyat de músics, tècnics i ballarins. Això va passar entre abril, maig i juny del 2009, mentre assajava tornar al directe, als escenaris i al contacte amb els seus seguidors.

Des del backstage estant, un dels ballarins de l’equip intuïa quin seria el futur: "És que jo ja penso a què em dedicaré després d’això si per si mateix ja és insuperable". Jackson ordenava als seus músics dient-los "vull el ritme més marcat" i afegia: "El ritme hauria de tenir més funky: ho dic amb tot l’afecte". Un destacat missatge d’humilitat d’un artista de tal magnitud. Avui dia qualsevol pelacanyes esbronca un bateria. Qualsevol dels temes que assajava (Bad, Shake your body, Thriller, Black or white, Billie Jean...) implicava un exercici d’antizàping i suposava un himne a la música pop. Hi ha concerts a la vida que una vegada s’han disfrutat un abandona el recinte amb la sensació d’haver viscut història. Això és el que jo vaig pensar quan vaig veure el xou de l’artista d’Indiana a l’actuar per única vegada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Va ser el 18 de setembre del 92; un altre regal de l’estela de la Barcelona olímpica.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Propòsits sense dreceres

Joe Keery (Djo), el protagonista de ‘Stranger things’ que ha desbancat Taylor Swift a Spotify

El dia de la seva mort, el 25 de juny del 2009, tan sols faltava una setmana perquè Jackson i la seva troupe viatgessin a Londres per començar els assajos generals de les 50 actuacions les localitats de les quals estaven esgotades.

¿I de què es va morir? Jackson patia un greu insomni i depenia de medicaments per descansar. Disset anys després, les causes apunten a una sobredosi accidental de propofol, un potent sedant que li va administrar el seu metge. En la prèvia de la gira, vam veure Michael que deia als seus fans: "Interpretaré les cançons que voldreu escoltar. Serà l’últim teló. ¡Ens veiem al juliol!". Però no. No va poder ser.