La BBC i Winston Churchill

Ignoro a partir de quin raonament ni per què hi ha els que pretenen elevar a l’altar de la televisió citant la BBC com a referència universal de la comunicació. "Això només és a l’abast de la BBC; ni que fóssim la BBC", citen sovint els que ni tan sols han vist un sol programa d’aquesta corporació i tot ho resumeixen en un argument que és sinònim d’aparentar. Això sí, quan col·loquen alguna expressió semblant en meitat d’una frase resulta de nassos.

Els convido que quan escoltin algun raonament similar interrompin el seu interlocutor i li preguntin per tres programes o per tres presentadors estrella d’aquella casa que avalin una teoria semblant. Veuran quin riure. I sí: la BBC és gairebé perfecta, però també s’equivoca.

Tot això em dona peu per explicar-los una de les múltiples històries protagonitzades per Winston Churchill, el polític i militar que va arribar a ser primer ministre del Regne Unit durant dues etapes, del 1940 al 1945, en la Segona Guerra Mundial, i novament del 1951 al 1955 per part del Partit Conservador. Churchill sempre va atresorar un talent i un instint per als mitjans de comunicació que va utilitzar a la seva conveniència, especialment des del servei BBC Radio, la influència de la qual va aprofitar en benefici del govern que gestionava.

No obstant, els seus millors aliats no semblaven els més adequats, i en aquest cas no em refereixo als països. Tot i que nombrosos historiadors sempre han negat la seva addicció a l’alcohol, el nostre protagonista reconeixia amb naturalitat que mai fumava cigarrets, cosa que va ser certa malgrat dir-se Winston, però que es fonia cada dia uns 10 puros i que el seu millor acompanyant mentre esmorzava cada matí era una copa de whisky. Durant la resta del dia arribava a ingerir, sense cap tremolor, mitja dotzena de copes de vi... Amb aquests aliats, Churchill no necessitava més enemics.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors

Està passant, però ¿ho estàs veient?

En una ocasió, li van preguntar sobre l’avui extinta i desapareguda Unió Soviètica, i la resposta de Churchill em va semblar una de les seves frases més brillants. Va ser quan va dir: "L’URSS és una endevinalla embolicada en un misteri dins d’un enigma". Tot i que sempre m’ha semblat impossible millorar l’esmentada definició, recomano que la tornin a llegir.

Si no els sembla sublim aquesta definició, els en regalo una altra, també de Churchill: "La lliçó més gran en la vida consisteix a saber que fins i tot els tontos tenen raó de vegades".