TELEVISIÓ I MAS

Està passant, però ¿ho estàs veient?

Està passant, però ¿ho estàs veient?
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Ahir dilluns, a les 13.23 hora nostra, s’estava produint una cosa tan important com la notícia del dia, de la setmana o del mes. A Nova York, un helicòpter estava traslladant Nicolás Maduro per assumir la seva primera compareixença davant un tribunal. Sens dubte, era LA IMATGE, en majúscules. ¿I com es va mostrar per aquí? Doncs vaig fer un ràpid exercici de zàping per comprovar el següent:

A La 1 de TVE, els Mañaneros 360 de Javier Ruiz mostraven Maduro baixant d’un helicòpter: "Mirin, ¡estem veient unes imatges històriques!", comentava motivadíssim el comunicador valencià. El grup Atresmedia repartia les seves cartes d’aquesta manera: mentre a Antena 3 Karlos Arguiñano preparava unes patates revolconas, a Al rojo vivo de La Sexta emetien en directe imatges del dictador.

A Telecinco vaig veure, com cada dia, dues persones discutint en el Vamos a ver, mentre que Cuatro sí que emetia un especial en directe dirigit per Nacho Abad amb imatges del pres veneçolà. Per acabar, a aquella hora, a TV3 vèiem un episodi de Mister Bean i el 3catinfo oferia la seva roda informativa, que en aquell moment coincidia amb el resum del partit Mallorca-Girona. I no cal dir que la BBC World i la CNN News Central emetien en directe la notícia. I a partir d’aquí, com solia dir el gran Quique Guasch a Estudio Estadio després d’una jugada polèmica, "jutgin vostès mateixos".

Gràcies, Joan Armengol.

Notícies relacionades

Avui tanco amb un carinyós i sentit record al comunicador Joan Armengol (Igualada, 1934), que ens ha deixat a Barcelona als 91 anys. Només periodistes exclusius i distingits com ell van saber exercir l’ofici amb un admirable respecte als seus entrevistats i un reconeixement públic generalitzat.

Després de l’estiu passat em va enviar a El PERIÒDICO una deliciosa carta, escrita amb màquina d’escriure, en què em felicitava per la meva feina en aquesta secció d’explicar coses de la comunicació en general. Entendreu que, davant un escrit com aquest, em vaig sentir molt petit, alhora que eternament agraït. Tant de bo que el seu llegat, repartit en centenars d’entrevistes fetes preferentment a TVE i Ràdio Barcelona, siguin la millor excusa per difondre aquest gran arxiu que posseeix Sant Cugat amb un programa de qui, en els anys 60 i 70, va ser el número u absolutament indiscutible. Queda registrat el seu talent, admirat el seu treball i aplaudit el seu ofici. Gràcies, Joan.