La casa de la vergonya

Des de l’audiovisual es pot emetre informació, divulgació i entreteniment. Quan apunto a l’aspecte audiovisual estic obrint una carpeta que va més enllà de la televisió i que inclou tot allò que queda inclòs el 2025, començant per plataformes com Amazon, Netflix i Apple TV, així com pòdcasts. ¿Aplicacions com Youtube, TikTok o Instagram pertanyen a un mitjà de comunicació? No essencialment, però és difícil establir els límits. Aquestes últimes també són plataformes que poden emetre en directe, i alhora són xarxes socials i aplicacions. Tinc clar que tot és comunicació, i que per tant és entreteniment.

Així que recentment m’he trobat un programa que es diu La casa de los gemelos 2, un format inspirat en Gran Hermano –o fotocopiat–, i gairebé sense línies vermelles. Utilitzar el terme fotocòpia és un recurs excessivament amable per la meva banda. El programa està produït pels germans Carlos i Daniel Ramos i Kiko Hernández. Aquesta segona edició obeeix el fet que la primera tan sols va durar un dia: es va estrenar el 12 d’octubre a les plataformes Kick i Youtube, es va emetre per TEN i es va suspendre al cap de poques hores a causa de baralles i escenes de tensió dels participants.

Des de fa dues setmanes s’emet la segona versió, en la qual els concursants continuen insultant-se i lluitant. Un tal Marrash es va burlar de la guerra a Ucraïna i li va obrir el cap literalment a un tal Sweetflow. Aquest va haver d’anar a l’hospital i no va passar res.

Notícies relacionades

L'editorial de Cristina Villanueva: Quan la corda es trenca

Una ‘Marató’ d’emocions

El llenguatge del programa és constantment groller, els concursants no aporten ni una micra de respecte i durant les emissions que ocupen 24 hores al dia no apareix un sol llibre. El que Gran Hermano ens va vendre fa 25 anys com un experiment televisiu ara es tradueix com un excrement televisiu.

Però, compte: ¿La casa de los gemelos 2 pertany a l’entreteniment? Sí. ¿Està tot o en part guionitzat? Què hi fa. ¿És legal? Sens dubte. ¿Hi ha regles? Poques. ¿Llums? Només les del plató. Sé perfectament que li estic donant veu, i per tant visibilitat, a un producte que s’emet i que per tant també forma part de l’entreteniment. Vostè es preguntarà si desitjo encapçalar un moviment perquè eliminin el programa. ¡¡En absolut!! La meva feina és opinar sobre comunicació i sobre un producte que, compte, reuneix cada dia centenars de milers de persones.