Espanyols... Eurovisió no ha mort

Doncs no ha mort. Només passa que TVE no hi participa, amb tres països més: Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos. Sense dolor i sense drames. Tan sols és un concurs. ¿Qui perd més: el festival, o Espanya? Ja ho veurem. De moment el certamen continua i Televisió Espanyola continua emetent.

El moviment eurofan no abandonarà el vaixell i continuarà la seva passió prescrivint la seva devoció pel festival. És més, com que la tele pública no emetrà el xou es produirà un soroll important del moviment eurofan per poder veure en directe el festival a través de qualsevol televisió de França, de Portugal, d’Alemanya, etc.

Hi ha alguns rumors que apunten que l’organització podria convidar el Canadà. Perfecte. Fa anys ja ho van fer amb Austràlia i no els va anar malament. Però per mi, com si conviden habitants de Raticulín, Ganimedes o de la constel·lació d’Orió. Tal com està el festival, que ningú descarti la seva victòria.

Tot i que no està tot perdut; hi ha una solució. O almenys, jo en proposo una. Perquè per començar... ¿quin és el premi que ara, sense la possibilitat de representar TVE, obtindrà el guanyador del Benidorm Fest? ¿L’aplaudiment del públic, el joc del programa, una bossa de pipes, el somriure d’un nen? No. Hauria d’haver-hi alguna cosa que fos més atractiva.

Si a Eurovisió competeixen les televisions nacionals, la meva proposta apunta que una ciutat, per exemple Barcelona, organitzi l’European City Festival –així, que en anglès mola més–, en què competeixin ciutats europees, que no cal siguin capitals de país. ¿Qui ho impedeix?

No em sona malament que a Barcelona competeixin temes que representin ciutats com París, Budapest, Berlín, Milà, Porto i, com a ciutat convidada, Nova York. ¿No convida Eurovisió el Canadà? Barcelona fa el mateix amb Nova York, que el 4 de juliol del 2026 organitza els 250 anys d’independència nord-americana.

Notícies relacionades

La majoria

La comunicació amb els fills

Com sigui que el principal patrocinador no seria Moroccanoil, l’empresa d’origen israelià que paga un dineral per patrocinar Eurovisió, i de la mateixa manera que les televisions europees aporten diners per organitzar el certamen, estic convençut que més d’una ciutat aportaria recursos per a la difusió d’aquest esdeveniment. Fins i tot la mateixa Unió Europea, ¿per què no?

És possible que vostè pensi que tot això que li he escrit ha sigut una important anada de l’olla. Pot ser. O potser no...