Dalí

Últimament he comprovat en documentals dedicats a la Transició o al cop del 23F l’immens valor que adquireixen testimonis que verifiquen detalls històrics que presumptament han prescrit però que avui dia resulten vitals per entendre moltes de les coses que en el seu dia no vam saber. I ara sí que les entenem.

Per això, la presència i el relat del forense Narcís Bardalet, fil conductor del documental, van suposar una aposta fonamental per entendre detalls del procés final de Dalí: "Si has tingut la tita lleugera en vida, el millor és que et cremin", va ser un dels titulars que va regalar quan després de la mort del pintor es va haver d’extreure l’ADN del seu cos.

Bardalet també va comentar el misteri de la persona que tenia la intenció de fer unes fotos a un Dalí sense roba. "Teníem ordres de la policia que pogués entrar a veure’l qualsevol persona menys aquesta, a qui algú li va oferir 10 milions de pessetes per obtenir l’esmentada foto", manifestava el forense.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Atrapats entre gegants

Un programa per reciclar

Gairebé 36 anys després la mort del pintor de Figueres el gener de 1989, ara descobrim lluites entre Catalunya i Espanya (capitanejades pel president Pujol i el rei Joan Carles) per procurar que les seves institucions s’apropiessin del llegat. Les maniobres incloïen desagradables visites presencials a l’hospital on el pintor va passar els seus últims dies –buscant l’atenció dels fotògrafs– i que resultaven innecessàries per l’estat de salut de Dalí.

Per a propostes com El forense i Dalí resulta indispensable disposar de la figura d’un conductor que generi pau, reflexió, que pregunti bé i repregunti millor, que respecti els silencis i que mantingui l’espectador enganxat fins al final. Manel Alías va suposar una òptima figura. I per damunt de tot, les xifres: El forense i Dalí va ser vist per 262.000 espectadors, amb la qual cosa va arribar a un notable 15,3% de l’audiència que mirava el televisor en aquell moment.