Caldrà començar a treballar

Tot i que de manera amable es pot denominar cessament d’activitat, el principal motiu de l’acomiadament consisteix en unes declaracions recents de la seva exdona, Antonia Dell’Atte, en què recordava el maltractament rebut per part de l’anomenat comte el març de l’any 1991, època en què tots dos estaven casats.

Va ser després de la seva lluna de mel, que ella va fer estant embarassada, que la senyora Dell’Atte va dir haver rebut una puntada de peu. Des d’aleshores han passat 34 anys. Al seu dia ho va denunciar, tot i que poc després va retirar la denúncia.

Ha sigut tan gros l’enrenou generat per aquestes manifestacions, que la model va fer a l’octubre en el diari El País, que la cadena ha preferit passar una estona de vergonya (i potser buscant alguna medalla) cessant el seu etern col·laborador.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Trencar el silenci

¿Bon Nadal?

Disculpin vostès els meus dubtes, perquè, a més, en tinc unes quants: ¿des de quin criteri Telecinco va entendre que va ser un bon motiu incorporar el comte a la seva pantalla? ¿Algú em pot citar un mèrit professional del personatge? ¿Quina certesa té Mediaset que la presència del comte millori la seva audiència? De la seva presumpta condició de latin lover jo no n’estaria gaire segur. No tinc gens clara la frase "sempre funciona". I una dada que no és fútil: recordem que el presumpte comte ha estat col·laborant en la casa durant els últims 20 anys.

A hores d’ara de la pel·lícula de la vida, un procura equivocar-se el més mínim en el seu dia a dia; possiblement perquè ja ha comès massa errors. I, tot i que l’objectiu de qualsevol entrevista consisteix a aportar alguna cosa interessant al lector, un ja ha decidit que, per molt o poc que aportin personatges de dubtós pelatge que van regalant lliçons pels platós, ni em ve de gust ni m’interessa fer cap entrevista i prefereixo tenir-los a la distància, perquè no m’aporten res, i després de la conversa, un descobreix que allí no hi ha ningú. Ningú. I que, senzillament, un ja no té ganes de perdre el temps.