Un futur perfecte

"He de parar una mica per recuperar-me i tornar amb l’energia que es mereix tot el que faig. Gràcies a tothom per la comprensió, el suport i el carinyo"·. Amb aquest succint comunicat Andreu Buenafuente va prendre una bona decisió a l’anunciar la baixa temporal dels projectes en què estava professionalment compromès.

La decisió, presa arran de prescripcions mèdiques, afecta el programa setmanal Futuro imperfecto, que presenta a Televisió Espanyola; el programa Nadie sabe nada, que s’emet en la cadena SER, i les funcions de teatre al Coliseum de Barcelona d’El Tenoriu, que protagonitza amb la seva dona, Silvia Abril, juntament amb David Olivares, Anna Bertrán i Roger Julià.

En principi, la seva tornada està prevista per a les campanades de la nit de Cap d’Any a La 1, juntament amb la mateixa Silvia Abril, que precisament es van anunciar aquesta mateixa setmana. Però, com que la salut està per sobre de qualsevol carpeta, crec que no estaria de més que en la pública tinguessin un pla b.

Des de fora sembla que tot acaben sent poquetes coses i que l’Andreu i la seva experiència en l’ofici pot amb tot. Possiblement algú pensarà: "Total, un programa de tele en el qual l’Andreu ho fa amb la punta... Total, un programa de ràdio en el qual l’Andreu i el Berto acudeixen a gravar-lo amb les mans a les butxaques fent de la improvisació l’essència del programa... Total, una obra de teatre que se sap de memòria no li ha de suposar gaire feina...". En fi, que qui des de fora no coneix de què va el negoci de l’entreteniment convé que s’informi una mica. O millor, bastant.

L’estrès és molt dolent, dolentíssim. Donem al cos, i especialment a aquest gran desconegut denominat cervell, una intensitat i una gasolina que no percebem en el dia a dia, però passa factura.

Recordo que per Nadal del 2000, en plena efervescència del programàs televisiu La cosa nostra, a TV3, amb unes audiències que eren estratosfèriques, l’Andreu va dir: "Prou". Faltava una setmana per a l’aturada nadalenca. Però fins aquí.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Europa en veu baixa

¿On vas amb tanta pressa?

Els ensurts venen sense avisar i convé frenar. I jo també sé de què parlo. Alguns de vostès saben que aquest estiu vaig patir un ictus, del qual estic més o menys recuperat. Crec jo. I soc molt conscient que he tingut sort.

De segur que amb aquesta frenada voluntària l’esdevenir personal i professional de l’Andreu serà més semblant a un futur perfecte.