Suplements i aliments

Mentre feia el tercer cafè del matí, sempre curt, em vaig aturar a El segon cafè, de La 2 Cat, i m’hi vaig quedar ben enganxat per l’interessant debat que proposava el programa: la conveniència (o no) dels suplements alimentaris; si eren realment eficaços o bé representaven una moda passatgera.

Convé recordar que aquests suplements haurien d’obeir al seu nom, ja que ni són medicaments (tot i que n’hi ha que tenen una forma sospitosament semblant a una càpsula o una pastilla), ni de bon tros són substituts d’aliments.

El negoci empresarial dels suplements que mou ximpleries relacionades amb el magnesi, la melatonina, el potassi, la rosella de Califòrnia o la passiflora genera a l’any 2.000 milions d’euros, cosa que no és cap broma.

Durant una connexió amb l’exterior, una farmacèutica es va acostar al micròfon i va expressar, com qui té la lliçó ben apresa: "Els suplements amb vitamina C han augmentat molt perquè redueixen el mal oxidatiu de les cèl·lules". Com que m’he comprat una llibreteta on apunto amb un boli totes les coses que no entenc, vaig consultar el diccionari per comprovar això del mal oxidatiu. En fi, que deu ser l’edat, però últimament acabo preguntant tot el que no entenc. Ja veuen vostès quina bogeria.

I el diccionari diu: "El mal oxidatiu són els efectes perjudicials sobre les cèl·lules bacterianes causats per l’acumulació excessiva d’espècies reactives d’oxigen". La definició seguia, però aquí ja vaig acabar de llegir. Els que prescriuen sobre temes de salut, tant si són farmacèutics com nutricionistes o aprenents de nutricionistes que s’autodefineixen així en una xarxa social, haurien de tenir molta delicadesa sobre tot el que expressen i, sobretot, com i on ho comuniquen.

Notícies relacionades

¡‘Eufòria’!

Una habitació amb vistes (a un sol llibre)

Queda molt maco i molt guai aparèixer a la televisió prescrivint aquests termes, però no es pot, i no s’hauria de poder, sentenciar amb declaracions tan simples que obliguin l’espectador a aclarir en segons el significat real d’una expressió. I tot això per prescriure sobre un simple suplement de vitamina C, del qual ja fa segles que disfrutem amb una simple taronja.

Així que em vaig quedar amb el titular que des de la taula va pronunciar el periodista Manel Domínguez, que va argumentar que "la humanitat no hauria de menjar promeses". Doncs mirin: sempre al meu equip i al programa.