Al final, ¿qui mira la tele?

Llavors, ¿en què quedem: que volen consums ràpids o que es passen tota una tarda observant passivament com d’altres juguen al League of Legends? ¿Quina seria la resposta més pròxima a la realitat? Doncs totes dues. I crec que no és just sentenciar amb una frase que afavoreixi a una i que exclogui un argument amb el qual no combreguem, com si es tractés d’una batalla. Per això, i davant el dubte, consultem les xifres.

El partit de futbol entre el Celta i el Barça va obtenir a Catalunya una quota de pantalla d’una mica més del 18%, amb una audiència acumulada de gairebé 450.000 espectadors. Pot semblar una xifra baixa, però recordo que aquest partit s’oferia a través d’una plataforma de pagament. I, atenció, perquè aquí està la clau: de tota l’audiència d’aquest partit, el 52% estava composta per menors d’una edat que oscil·la entre els 4 i els 12 anys. Xifra important, tenint en compte que el partit es va oferir entre les nou i les onze de la nit.

Notícies relacionades

Shakira acomiada l’any a TVE

Concert des de Viena

Una altra xifra, que també s’ha de tenir en compte: el Gran Premi del Brasil d’automobilisme, que va emetre Dazn, lògicament en modalitat de pagament, va arribar a una gens menyspreable quota d’un 17,3% de share. En aquest cas, les curses de cotxes resulten fàcils d’entendre, perquè no hi ha fores de joc: surten tots alhora i obté la victòria qui va més ràpid. Consum fàcil.

MISSA DOMINICAL. I, entre tant debat i massa teories, allí la tenim: els diumenges al matí, respectuosament i en silenci, La 2 Cat emet en directe la Santa Missa, una retransmissió que congrega davant de la pantalla més de 33.000 feligresos. Mirin que és fàcil: la tele pública tan sols posa la part tècnica, mentre que l’Església completa l’escaleta i el guió, que sempre és previsible, d’altra banda, i arriba a obtenir un meritori 6% de quota de pantalla. ¡Quants programes hi voldrien arribar.